Vocabulari Historia De L'Art

VOCABULARI HISTORIA DE L'ART
ÀBAC Element decoratiu situat dalt del capitell, normalment en forma de paral·lelepípede, sobre el qual descansa l'arquitrau o l'arc. Petita capella de planta semicircular o poligonal que trobam al voltant de la girola en els estils romànic i gòtic. Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que té planta semicircular i cobertade quart d'esfera; normalment es correspon amb l'extrem de la nau central on es situava el presbiteri i l'altar major. Motiu decoratiu d'origen vegetal usat en arquitectura. Fulles del gènere Acanthus que trobam en els capitells grecs de l'ordre corinti i en els romans composts. La ciutat alta, fortificada, de les antigues ciutats gregues, on s'aixecaven els temples dedicats a les principalsdivinitats i alguns edificis públics. Per exemple: L'Acròpolis d'Atenes. Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta que remata els tres extrems del frontó en els temples grecs i romans. També es diu així el petit pedestal sobre el qual descansen aquestes figures. Plaça pública en el centre de les ciutats gregues, voltada d'edificis porticats, públics i privats, que servia per al mercat, per areunió i per a la celebració d'assemblees ciutadanes. (GUAIX) Obra pictòrica semblant a l'aquarel·la, realitzada amb una pasta obtinguda a partir de pigments dissolts en gran quantitat d'aigua. Dibuix que representa la façana d'un edifici o la projecció vertical d'una construcció. (QUIBLA) Mur de la mesquita orientat cap a La Meca. En aquest mur s'hi troba mirhab, la capella on es guarda l'Alcorà.Monument elevat damunt el sòl destinat al sacrifici durant els rituals de culte // Construcció en forma de taula sobre la qual se celebra la missa. Tècnica consistent a soldar a una planxa metàl·lica làmines d'escàs relleu que formen uns compartiments que s'omplen d'esmalt.

ABSIDIOLA

ABSIS

ACANT

ACRÒPOLIS

ACROTERI

ÀGORA

AIGUADA

ALÇAT

ALQUIBLE

ALTAR

ALVEOLAT

1AMETLLA MÍSTICA

AMFIPRÒSTIL

(MÀNDORLA) Oval o marc ametllat que envolta la figura de Crist o de Maria en Majestat, tant en relleu com en pintura. Utilitzada des de l'època paleocristiana i molt característica del Romànic. Temple grec que presenta a les façanes menors dos pòrtics amb columnes. Edifici romà destinat a l'espectacle públic: la lluita a mort entre gladiadors, de gladiadors iferes, etc. És de planta el·líptica i consta de les següents parts: l'arena, lloc on es desenvolupa l'espectacle, construïda sobre uns passadissos, i la càvea o graderia on seien els espectadors. construïda sobre voltes anulars. Motiu decoratiu que consisteix en la figura d'un infant nu i amb ales que representa l'amor humà. Tendència artística contrària a la representació d'imatges. Per exemplel'art musulmà, que no representa imatges religioses. Pilastra que sobresurt de la superfície d'un mur al qual reforça o senzillament adorna. En el temple grec in antis apareix a cada costat de l' entrada en la façana principal. Taula rectangular de fusta, normalment pintada al tremp amb temàtica religiosa, que cobreix la part anterior i els laterals de l'altar dins l'art romànic. En arquitecturas'anomena així les diverses formes de tallar i de disposar en un mur els materials constructius, principalment carreus de pedra i rajols. Tècnica pictòrica que consisteix en dissoldre els colors en aigua i aplicar-los sobre paper. Caracteritza a l'aquarel·la la transperiència dels colors per a la qual cosa és especialment apta per captar l'atmosfera paisatgística. Canal d'aigua, subterrània o no. Enl'època romana eren els ponts sobre arcades que conduïen l'aigua a través d'un canal anomenat specus a un dipòsit des del que es distribuïa a la ciutat. Ornament superficial que forma un entrellaçat de fulles, flors o formes geomètriques i que és usat profusament en l'art islàmic. Element arquitectònic propi del sistema dinàmic, integrat per diverses peces o dovelles, el qual pot adoptar nombroses...