vocabulari historic

DEFINICIONS HISTÒRIA
•
Revolució liberal: Canvi en profunditat de les institucions polítiques i socials o de les
estructures econòmiques d'una societat, dut a terme majoritàriament per la classe social de la
burgesia. La primera va ser a França en 1789. A Espanya no va ser fins al 1810 que es va iniciar el
procés revolucionari, mitjançant la convocatòria de les Corts de Cadis. La majorialiberal, aprofitant
l'absència del rei, va començar la primera revolució liberal a Espanya que duria a l'aprovació de la
primera constitució liberal, la Constitució de 1812.
•
Sobirania nacional: El poder polític recau en el conjunt de la nació i no està sotmès a cap
altra força externa. A Espanya, en la primera constitució liberal, la de 1812, s'establia la sobirania
nacional, on la naciól'exercia a través dels seus representants en les Corts, aquests havien estat
elegits per sufragi universal masculí indirecte, prèviament.
•
Divisió de poders: Teoria política de Montesquieu segons la qual s'ha de separar el poder
legislatiu, l'executiu i el judicial, exercits per persones o institucions diferents. A Espanya, la
Constitució de 1812 va establir, per primera vegada, la divisióde poders on, el poder legislatiu el
tenia les Corts Unicamerals, el judicial, els tribunals i el poder executiu era exercit pel monarca,
però amb importants limitacions.
•
Pronunciament: Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o
alterar el sentit de la seua política. A Espanya, durant el segle XIX, la majoria de canvis de govern
van ser causats perpronunciaments. Així com, el pronunciament de Cabezas de San Juan, dut a
terme pel comandant Riego en 1820, que estava al davant de les tropes que anaven a lluitar contra
els rebels independentistes d'Amèrica, i va proclamar la Constitució de 1812. Això va suposar l'inici
del Trienni Liberal (1820-1823).
•
Liberals moderats: Aquells que defensen la doctrina del liberalisme però d'una forma
moderada. Vanaparèixer a Espanya, per primera vegada en el trencament dels liberals durant el
Trienni (1820-1823), eren els “doceañistas” i ja en 1833 passaren a anomenar-se liberals moderats,
ja que es donaria per definitiu el trencament dels liberals per culpa de la insuficiència de les
reformes de Martínez de la Rosa. Defensaven un programa polític molt més conservador que els
progressistes i erenpartidaris de la reforma de la Constitució acordada amb el Rei.
•
Llei Sàlica: Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i els seus
descendents. A Espanya fou suprimida per Ferran VII en la Pragmàtica Sanció del 20 de març de
1830, com a previsió de no tindre un baró. Això causà la Guerra Carlina, ja que Carles Mª Isidre
s’oposà perquè abans de l'abolició de la llei, ell erael successor al tron. Aquest conflicte provocà un
enfrontament que va dividir políticament i socialment el país. Els carlins defensors de l'absolutisme
i els isabelins recolzats pels liberals.
•
Carlisme: Moviment polític que defensa els drets de Carles Mª Isidre a ocupar el tron i els
programes inspirats en les institucions de l'Antic Règim. Va sorgir a Espanya en 1833, després de la
mortde Ferran VII i com a conseqüència de l'aprovació de la Pragmàtica Sanció que cedia els drets
al tron a la seua filla. El seu programa ideològic-polític es podia sintetitzar en el lema “Déu, Pàtria,
Furs, Rei”. Un dels representants més importants va ser Zumalacárregui mort en 1835 durant la
Guerra Carlina contra els isabelins.
•
Liberals progressistes: Aquells que defensen la doctrina delliberalisme però de forma més
avançada que els moderats. Són conseqüència del trencament dels liberals durant el Trienni (18201823), eren els “veinteañistas”, partidaris de l’aplicació de la constitució de 1812 sense restriccions.

Ja en 1833, amb el trencament final dels liberals, passaren a ser els progressistes. Durant la
Regència de Maria Cristina només van estar en el poder durant breu...