Vocabulari

LA CORNISSA
La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
La seva funció principal és protegir el mur de la pluja, desviant-la perquè no incideixi directament sobre la façana. A l'exterior també té una funció decorativa. Si es troben a l'interior, la principal funció és ornamental i solen ser de materials més febles com la fusta, el guix, etc.
Lesformes de les cornises són molt variades en funció de l'època en la qual es realitza. Generalment predominen les moltures i s'aplica el mateix ordre arquitectònic que al conjunt de l'edificació.
Actualment aquest element arquitectònic es continua utilitzant amb materials com el formigó.

OPISTÒDOM
Un opistòdom  és el nom amb què es coneix el pòrtic posterior d'un temple, habitualment tancat. Al'antiga Grècia, els temples estaven estructurats d'una manera molt senzilla. De planta rectangular hi havia la prónaon, que era el pòrtic d'accés; la cel·la, que era la residència de la deïtat i lloc de culte i l'Opistòdom, que era una dependència que hi havia a la part posterior i que no es comunicava amb la cel·la.





L’AQUAREL·LA
L'aquarel·la és una tècnica de pintura sobre paper o cartolinaamb colors diluïts enaigua i aplicats amb un pinzell. Els colors utilitzats són més o menys transparents segons la quantitat d'aigua amb la que es barreja, i de vegades deixen veure el fons del paper, que sol ser blanc i que actua com un verdader to.
El producte utilitzat per a pintar es compon de pigments aglutinats amb goma aràbiga o mel. L'aquarel·la s'utilitza pintant per capes transparents, per tald'aconseguir la màxima brillantor i soltesa en la composició que es realitza.

MOSSAIC
Un mosaic en origen fou una composició decorativa elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.








COLUMNA
Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample. Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressionsverticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc. S'anomena semicolumna la que està encastada en un mur projectant-ne la meitat des del pla del parament. Hi ha diferents estils de columnes: ordre dòric, ordre jònic, ordre corinti, ordre compost, ordre toscà.





DOVELLA
La dovella és una peça trapezoïdal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fafunció de cunya i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Cada dovella desvia la força de la càrrega cap als costats, transferint-la de peça en peça fins a les peces verticals del pilar que sustenta l'arc. Les dovelles dels arcs distribueixen el pes eficaçment i treuen el màxim partit de la resistència a la pressió de la pedra, com en el cas dels arcs d'un pont.
La caraexterior d'una dovella s'anomena extradós i la interior, intradós.
Encara que cada unitat en un arc o volta es coneix amb aquest nom, hi ha dos components de dovella específics d'un arc: la clau i el salmer.
La clau és la pedra central qui hi ha a l'àpex d'un arc. Sovint decorada, embellida o de mida més gran. El joc de forces de tot l'arc, no funciona fins que no està col·locada aquesta peça.ESTILOBAT
Estilobat, paraula provinent del grec (base sobre que donen suport a les columnes). Serveix per denominar en arquitectura a l'esglaó superior, (o al planes superiors) sobre el que descansa el temple grec; forma part de la crepidoma: una plataforma esglaonada que eleva l'edifici per sobre de la cota del terreny.

TRÍGLIF
Tríglif és un membre arquitectònic en forma de rectangle sortint y suratper tres canals (tres-glifos, encara que hi hagin dos complets y dos mitjos que sumin un o més), que serveix de decoració en el friso, especialment en el ordre dòric en el que s' alterna amb les mètopes



PRONAOS
El pronaos designa el vestíbul o l'entrada d'un temple grec o romà. Acostuma a disposar de la mateixa amplària que el naos, que perllonga el temple en el mateix eix. Les seves parets...