vocabulario de filosofia
A
A priori: Abans o anterior a l'experiència.
A posteriori: Després de l'experiència o a partir d'ella.
Abstracció: Aptitud humana que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat (la realitat).
Acció: és el que realitza un agent de manera conscient i voluntària.
Afecte: estat d'ànim de tipus bipolar: agrat/desgrat... Afectivitat: facultat que ens permet experimentar estats d'ànim.
Alienació: Estranyament del subjecte. Segons Marx és la situació en què el subjecte humà es converteix en objecte ( en un instrument).
Anàlisi: Procediment que consisteix en descompondre una teoria, pensament, idea... en les seves diferents parts, fent un estudi de la seva relació.
Analítica: Estudi detallat deles parts que composen un tot.
Antropocentrisme: tendència a considerar l'ésser humà com el centre, de manera superior, de tot el que existeix.
Antropologia: En sentit general és l'estudi de l'Anthropos=aquell que mira cap amunt=humà. En llatí homo=Aquell que és nat de la terra. Es pot dividir en Antropologia biològica que estudia l'evolució dels humans, Antropologia física que estudial'esquelet i anatomia humanes a partir de restes fòssils, Antropologia cultural que estudia com es transmeten socialment les informacions que permeten als humans adaptar-se al medi, i per últim Antropologia filosòfica que va ser definida per Max Scheler (s. XIX ) com l'estudi de les característiques específicament humanes.
Ànima: (Psyché) Principi de vida i de moviment. Lloc on es troben lesfacultats morals i intel•lectuals. Per Plató es divideix en tres parts : Raó, ànim, apetit.. Pels òrfics és immortal, preexistent i transmigra (metempsicosi) d'un cos a l'altre. Per Descartes equival a substància pensant inextensa que pot existir sense el cos.
Aptitud: Capacitat per realitzar alguna feina en concret. Capacitat per resoldre situacions i problemes.
Arbitrari: no fixat,que pot canviar, modificar, si és convenient.
Arjé o Arché (arkhé): Origen, causa i principi permanent de totes les coses. Element originari que dóna unitat a la multiplicitat de la naturalesa... Aquella realitat que no canvia mai.
Autonomia: no dependre de factors externs o interns. Independent, que no depèn de ningú.
Axioma: Principi que és vertader per si mateix i que serveide fonament al coneixement científic. És indemostrable i evident. Enunciats evidents que s'imposen a qualsevol operació mental.
B
Bé (Agathon): Destí moral de l'ànima humana i objecte superior de coneixement. Plató el compara al sol. També és entès com a rectitud (orthothes)
C
Categòric: Es tracta d'un judici que no depèn de cap condició. Si depèn d'alguna condició s'anomenahipotètic.
Causa: Principi productiu d'efectes; resposta al per què es produeix quelcom. Per Aristòtil hi ha 4 causes: Eficient, Material, Formal i Final.
Causalitat, principi: estableix la necessitat de que tot efecte hagi estat provocat per una causa determinada.
Certesa: Adhesió ferma de la ment a una proposició. Descartes distingeix la certesa moral (proposició probable) de lametafísica (proposició evident).
Ciència: Investigació, recerca de la causa, del per què d'un fenomen de la realitat. Vol explicar com són les coses. Té com a funció: explicar i descriure els fenòmens per poder fer prediccions probables. En grec: Episteme.
Cognoscible: Susceptible de coneixement en general.
Cognoscitiu: Relatiu al coneixement.
Concepte: Representacióabstracta, no intuïció, que es refereix a alguna realitat coneguda. Manera de captar el significat d'un objecte en concret. És universal, abstracte i immaterial. Ex: rellotge, home, dona, ...
Coneixement: aprehensió (captació mental) d'un objecte per part d'un subjecte.
Conèixer: Coneixement directe i immediat. Hi intervenen elements neuro-fisiològics. És passiu.
Ex: Podem tenir...
Regístrate para leer el documento completo.