Vocabulario de tema 8

Mortalitat infantil indicador demografic que aaenyala el nombre de defunsions een una poblacio dexiquets demors de 1 any
L’èxode rural es referix a l’emigració, generalment de gent jove del camp a la ciutat
L'esperança de vida és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en elfutur.
L'economia de mercat és un sistema econòmic que es centra directament al mercat, i no en l'autoconsum, millorant l'estat sempre del pais.
deute públic s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país. Constitueix una forma d'obtindre recursos financers per l'estat o qualsevol poder públic materialitzada normalment mitjançant emissions de títols devalors
Un eixample és l'expandiment de la zona edificada o construida d'una població, és a dir la concentració d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una població.
Aranzel duaner tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns productes determinats per a ser importats
primogenitura, , és una institució de l’antic dret castellà que permetia mantindre un conjunt de bénsvinculats entre si de manera que no poguera mai trencar-se este vincle.
Classes mitjanes: constitueixen una franja intermedia entre els grans burgesos i els assalariats. Representaven menys del 5% de la població i en ell trobem a mitjans propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris publics. Els seus ingresos depenien de la marxa dels negocis.Classespopulars: són la major part de la població i agrupen un ventall de sectors socials que en la revolució liberal eren el grup social desfavorit: antics artesans, llauradors pobres, jornalers sense terra i el nou proletariat industrial.Classe social: forma d’estratificació o organització social en què els individus s’agrupen segons característiques econòmiques, no jurídiques. Hi havien dos classesantagoniques segons el pensament marxista: burgesia i proletariat.Terratinents agraris: grans propietaris de terres, nobles i burgesos, que vivien dels beneficis de les terres. Per la desamortització es va consolidar la propietat latifundista. El fet que les terres es vengueren per subhasta va fer que molts pocs pogueren accedir a la propietat. Els unics que pogueren comprar-les foren els nobles iel clero.Proletariat: classe social formada per obrers industrialitzats i camperols sense recursos que fenen el seu treball a canvi de un salari. Naixen a partir de la Revolució Industrial del s XIX, la qual va llevar les terres als camperols. Els seus enemics no eren l’antic regim contra el que lluitaven juntament amb la burgesia, sino la propia burgesia. Eren la ma d’obra assalariada que vaformar la clase obrera al s XIX.Jornalers: pagesos sense terres que treballaven a jornal en les propietats dels terratinents agraris. Van sorgir per la desamortització i la reforma agraria liberal, ja que la majoria es van quedar sense terra. El jornaler era un assalariat agrari. A la primera meitat del segle XIX van anar en augment degut a la transformació dels camperols en assalariats.Utopisme:pensament filosofic que preten la creació de societats igualitaries, basades en la propietat col·lectiva i en el repartiment equitatiu de la riquesa. Te una visio positiva de la historia i del esser huma que es considerat bo per naturalesa. Van plantejar el internacionalisme, intervencionisme de l’estat, la lluita armada revolucionaria, la transformacio del model social. Son socialistes utopics: SaintSimon, Proudhon, FourierSocietats mutualistes: societats de socors mutus entre obrers, que asseguraven ajuda en cas de desocupacio, malaltia, mort a canvi d’una petita quota. Eren associacions d’ajuda mútua. Fou el primer tipus d’organització obrera. Les societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència i provenien, a vegaes, d’antigues formes de protecció dels artesans per...