Vocabulario Drames Rurals

VOCABULARI DRAMES RURALS
PREC
Esllanguit: Amagrit i mancat de força
Guaspa: Gangaia o tascó prim de ferro que posen al cap del mànec dins l'ull de la destral, mall o magall, perquè el mànecestigui ferm
Esblaimats: Descolorit; dèbil de color, especialment per efecte de malaltia o de commoció moral
Pebeter: Vas per a tenir i cremar-hi matèries aromàtiques
Carculles: Petxines
EL MET DELES CONQUES
Estrafet: Esguerrat, deformat lletjament
Gallimarsot: Dona d'aspecte masculí
Persignés: Ferir d'un cop a la cara; donar una bufetada
Gànguil: Persona alta i prima, de cames llarguesRemoixell: Remolí
IDIL·LI XORC
Carcanyol: Larinx, gargamellot.
Garba: Feix d'espigues tallades
Ombradius: Lloc d'ombra; obaga.
Lluquet: Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que,en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.
PARRICIDI
Espinguet: Crit o so agut i estrident.
Revinclava: Retòrcer.
Gebraren: Gelar.
Reblincat: Tòrcer, corbar.
Benemèrit: Que mereix bé.DALTBAIX
Anguilejant: Fer esses, serpentejar, com d'anguila.
Porfidiosament: amb porfídia (Obstinació posada a aconseguir una cosa, a fer-se donar la raó, etc.).
Alum: Rendent que consistia en unamescla d'aigua i d'excrements d'animals.
Merino: procendent de la raça merina (Raça d'ovelles originàries de la Península Ibèrica, la llana de les quals és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica imolt resistent.).
Nimbant: Aureolar, voltar d'un nimbe o aurèola.
Platxèria: Acció delectable; plaer, tranquil·litat d'esperit, estat de despreocupació.
EL PASTOR
Empeltat: Acció d'ajuntar dues omés parts (tija, tronc, branca, etc.) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
Esparcets: Trepadella (Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies(Onobrychis viciifolia), de flors rosades amb estries vermelles, reunides en raïms i fruits en llegum, conreada com a farratgera.).
Userdes: alfals (Planta herbàcia perenne de la família de les...