vocabulario filo

VOCABULARI FILOSOFIA

A posteriori: És el que té un origen empíric, doncs descansa en l'experiència.
A priori: És el que no té el seu origen ni mediat ni immediat en l'experiència.
Abstracció: En sentit filosòfic l'abstracció és una operació mental que consisteix a separar una característica d'un tot concret (característica que no pot tenir existència independentment del tot). Per aAristòtil, per exemple, l'abstracció és l'operació mental per la qual separem la forma (o essència) de la matèria, en una substància donada, el que ens permet formar conceptes i tenir un coneixement total de la seva essència.
Abstreure: Significa treure o extreure alguna cosa i deixar-hi la resta. És a dir, es tracta de comparar diferents objectes, fenòmens o situacions per tal de veure que hitenen en comú, deixant de banda les diferències. Allò que s’extreu de les coses concretes i individuals i que està present en totes elles és el concepte.
Axiomàtic: Aquest mètode és el que funciona així: partint d'una veritat establerta, s'enuncien afirmacions o enunciats que són deduïts a partir d'ella.
Acord: Significa una decisió presa en comú per dues o més persones, per una junta, assemblea otribunal. També es denomina així a un pacte, tractat o resolució d'organitzacions, institucions, etc...
Adequació: Acomodament, ajust o adaptació d'una cosa a una altra.
Analitic: Qualificatiu d'una disciplina (o d'alguna de les seves parts) en què predomina el anàlisi de les diferents propostes.
Analogía: És un terme que indica una relació de semblança entre coses diferents. El conceptepermet referir-se al raonament que es basa en la detecció d'atributs semblants en éssers o coses diferents.
Anima: En filosofia, l'ànima, a més de concebre com a principi vital va ser concebuda com a principi de coneixement a partir de Plató. Des de Descartes perd el seu caràcter de principi vital i s'identifica amb el principi del coneixement, amb la consciència de si que té l'ésser humà. Enl'actualitat és un terme substituït sovint pel de "ment", que és entès per alguns com una cosa diferent del cervell i per altres com una cosa que no es pot distingir de l’ activitat cerebral.
Aparença: Característica o conjunt de característiques que sembla posseir una persona o cosa i que realment no té.
Binalent
Causa: En general, s'entén per causa tota acció capaç de produir un efecte.Certesa: Seguretat en el coneixement; adhesió ferma del subjecte al contingut d'un enunciat.

Comparació: Aquest verb refereix a fixar l'atenció en dues o més coses per reconèixer les seves diferències i semblances i per descobrir les seves relacions.
Comprensió: Facultat, capacitat o intel · ligència per entendre i conèixer les coses.
Consens: Fa referència a l'acord que s'arriba pelconsentiment entre els membres d'un grup o entre diversos grups. Una decisió per consens, per tant, és la que es pren gràcies a l'acord d'una majoria però, al seu torn, tractant de minimitzar el nivell de conflicte amb la minoria. Això vol dir que una decisió presa per la majoria no sempre implica un consens, ja que pot dominar l'opinió de la minoria.
Concepsualisme: Posició adoptada, en relació amb elproblema dels universals, pels que defensen que l'universal no té existència extramental alguna (és a dir, que no és cap tipus d'entitat real) en el sentit que no està en els individus ni fora d'ells , sinó que s'identifica amb el significat lògic i lingüístic, en tant que l'universal es pot predicar de molts, pel que seria només una idea o concepte de la ment. El conceptualisme s'oposa, així, alrealisme i al nominalisme.
Concepte: En la filosofia del segle XX el concepte és entès com l'element mediador entre el signe lingüístic i el significat, especialment en l'àmbit de la filosofia analítica. La discussió sobre la formació dels conceptes, (si es formen per generalització o per abstracció, per exemple), així com sobre la seva realitat, ha estat una de les discussions tradicionals en...