vocabulario filosofico

MINI  VOCABULARI  DE  FILOSOFIA
A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, L-LL, M, N, O, P, R, S, T, U, V
A
A priori: Abans o anterior a l'experiència.
A posteriori: Després de l'experiència o a partir d'ella.
Abstracció: Aptitud humana que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat (la realitat).
Acció: és el que realitza un agent de manera conscient i voluntària.
Afecte:estat d'ànim de tipus bipolar: agrat/desgrat...
Afectivitat: facultat que ens permet experimentar estats d'ànim.
Agnosticisme: Impossibilitat de coneixement sobre  la realitat.
Alienació: Estranyament del subjecte. Segons Marx és la situació en què el subjecte humà es converteix en objecte ( en un instrument).
Al·lucinació: Percepció sense objecte real, mancada d'estímuls externs.Anàlisi: Procediment que consisteix en descomposar una teoria, pensament, idea... en les seves diferents parts, fent un estudi de la seva relació.
Analítica: Estudi detallat de les parts que composen un tot.
Antropocentrisme: tendència a considerar l'ésser humà com el centre, de manera superior, de tot el que existeix.
Antropologia: En sentit general és l'estudi de l'Anthropos=aquell que mira capamunt=humà. En llatí homo=Aquell que és nat de la terra. Es pot dividir en Antropologia biològica que estudia l'evolució dels humans, Antropologia física que estudia l'esquelet i anatomia humanes a partir de restes fòssils, Antropologia cultural que estudia com es transmeten socialment les informacions que permeten als humans adaptar-se al medi, i per últim Antropologia filosòfica que va serdefinida per Max Scheler (s. XIX ) com l'estudi de les característiques específicament humanes.
Ànima: (Psyché) Principi de vida i de moviment. Lloc on es troben les facultats morals i intel·lectuals. Per Plató es divideix en tres parts : Raó, ànim, apetit.. Pels òrfics és immortal, preexistent i transmigra (metempsicosi) d'un cos a l'altre. Per Descartes equival a substància pensant inextensa que potexistir sense el cos.
Aprenentatge: Modificació de la conducta que es produeix com a resultat de la pràctica o experiència rebuda.
Aptitud: Capacitat per realitzar alguna feina en concret. Capacitat per resoldre situacions i problemes.
Arbitrari: no fixat, que pot canviar, modificar, si és convenient.
Arjé o Arché (arkhé): Origen, causa i principi permanent de totes les coses. Elementoriginari que dóna unitat a la multiplicitat de la naturalesa... Aquella realitat que no canvia mai.
Atenció: Mecanisme de selecció activa de la informació rebuda.
Autonomia: no dependre de factors externs o interns. Independent, que no depèn de ningú.
Axiologia: (Axios = valor en grec) Estudi dels valors
Axioma: Principi que és vertader per si mateix i que servei de fonament al coneixementcientífic. És indemostrable i evident. Enunciats evidents que s'imposen a qualsevol operació mental.
 
 
 
B
Bé  (Agathon): Destí moral de l'ànima humana i objecte superior de coneixement. Plató el compara al sol. També és entès com a rectitud (orthothes)
C
Calcular: En lògica es refereix al fet de deduir una proposició a partir d'unes premisses a través d'un conjunt de regles de formació(instruccions en un joc) i de regles de transformació (normes que ens indiquen com moure les peces d'un joc).
Categòric: Es tracta d'un judici que no depèn de cap condició. Si depèn d'alguna condició s'anomena hipotètic.
Causa: Principi productiu d'efectes; resposta al per què es produeix quelcom. Per Aristòtil hi ha 4 causes: Eficient, Material, Formal i Final.
Causalitat, principi:estableix la necessitat de que tot efecte hagi estat provocat per una causa determinada.
Certesa: Adhesió ferma de la ment a una proposició. Descartes distingeix la certesa moral (proposició probable) de la metafísica (proposició evident).
Ciència: Investigació, recerca de la causa, del per què d'un fenomen de la realitat. Vol explicar com són les coses. Té com a funció: explicar i descriure els...