vocabulario platón


Al·legoria : Conjunt d'elements descriptius o narratius que corresponen a diversos detalls d'una Idea que es pretén explicar [p.ex.: l'al·legoria de la caverna explica el tema de l'ascensió envers els coneixement; el carro alat és una al·legoria de la divisió tripartida de l'ànima...]
Ànima (psiqué) : "Ànima" significa per a qualsevol grec i també per a Plató el principi vital que anima elcos. Així tot animal té ànima, i també els astres o els déus. L'ànima humana té de particular el fet de ser intel·ligent i per això pot copsar les idees. A la República ànima i intel·ligència són sinònims.
Bé (agathón) : Designa una mena de Super-Idea, una idea que té preeminència sobre totes les altres i que és la font de l'existència de totes les idees. El Bé és la font del coneixement perquètotes les idees hi tendeixen. És un sinònim de Déu, del Déu que fa existir totes les coses i il·lumina l'ànima en el coneixement del que és la veritat.
Ciutat (polis) : De la paraula polis deriven politikè (política), politeia (constitució) i politès (ciutadà). La polis és el quadre de la vida política, raó per la qual sovint es tradueix per Estat. Però de fet una polis és com una comarcacatalana: una petita capital i camps al seu voltant. Plató considera que, després de la mort de Sòcrates, la ciutat és injusta i per resoldre la crisis de la polis escriu la República que sovint anomena kalipolis (literalment: la ciutat bella).
Comunisme : Plató considera que la propietat privada torna injustos i egoistes els ciutadans i per això a la República proposa una propietat comunitària. Elsinfants són presos a les seves mares i educats per l'Estat segons el seu tipus d'ànima. El comunisme de Plató té poc a veure amb el comunisme marxista, perquè la ciutat platònica no és igualitària sinó classista (magistrats, soldats, obrers) i aristocràtica. A més, per a Marx el treball era l'única font del valor i els treballadors eren la classe superior, revolucionària, mentre que per a Plató elmés important era l'aristocràcia i la labor dels nobles (la filosofia dels magistrats, la guerra dels soldats o defensors), mentre que menyspreava el treball manual o físic) [veure Popper per a la crítica al comunisme de Plató].
Coneixement raonable : veure dianoia .
Coneixement intel·ligible : veure intel·ligència
Coneixement sensible: veure sensació.
Creença (pistis) : La facultat que tél'ànima de percebre les realitats sensibles en elles mateixes (i no d'imaginar-se-les) i de creure que aquestes realitats constitueixen el que hi ha. La creença forma amb la imaginació una opinió . Per oposició a l'opinió la ciència consisteix a captar altres tipus d'ésser diferents als que es revelen a través dels sentits: les realitats concebudes tan sols per la intel·ligència.
Esdevenir : Totallò que passa en el temps (arribar a ser, fer-se, tornar-se, convertir-se en ...) El que succeeix i desapareix, neix, es desenvolupa i després mor: les realitats materials i vivents, des de la matèria corruptible a l'home mortal. Hi ha éssers que esdevenen i éssers que són eterns (que són en sí mateixos). Entre els éssers eterns, segons Plató, hi ha els déus de la mitologia, els astres, fetsd'una matèria incorruptible i considerats Déus, i sobretot les Idees . Les idees de Bé o de Justícia són eternes i d'essència divina.
Dialèctica : En Sòcrates significa estrictament diàleg orientat a la recerca de la veritat . En Plató la dialèctica és, a més del diàleg, el procés de purificació de l'ànima fins arribar a la idea de Bé. A còpia de preguntes i respostes ben ordenades, l'ànima aprèn adistingir la veritat de l'aparença, i adquireix la ciència dialèctica de les idees (la ciència del món intel·ligible). Però per tal que la dialèctica no sigui una simple xerrameca, un poti-poti d'idees, és indispensable, abans d'estudiar la dialèctica conèixer les matemàtiques, escola de rigor i d'atenció als signes.
Dianoia : Coneixement raonant o coneixement discursiu . Activitat de la...