Voleibol

EL VOLEIBOL: APUNTS TEÒRICS


1- HISTÒRIA DEL VOLEIBOL:

El creador d’aquest esport va ser l’entrenador d’atletisme nord-americà William G. Morgan, que en 1895 va idear un joc amb caràcter recreatiu al que va anomenar “mintonete”, pensat per a que els seus atletes practiquessin una activitats sense contacte físic i que fos una activitats divertida.Per al seu desenvolupament va utilitzar un camp de tennis, modificant l’alçada de la xarxa, i va utilitzar l’interior d’un baló de bàsquet, evitant així que pogués fer mal als jugadors.
Aquest esport no va tardar en fer-se popular, però no es va convertir en esport de competició fins al 1947. En 1964 es va convertir en esport olímpic en els Jocs Olímpics de Tokio. A Espanya no va arribar fins el1917 a través de Catalunya.


2- DEFINICIÓ DEL VOLEIBOL:

El voleibol és un esport col·lectiu en el qual dos equips de sis jugadors s’enfronten sobre un terreny de joc, dividit per una xarxa central, intentant passar el baló per damunt de la xarxa cap al sòl del camp contrari.
Existeixen diverses modalitats. Amb el nom de voleibol s’identifica la modalitat que es juga en pista d’interior.Les altres modalitats més conegudes són el vòlei platja, que es juga damunt l’arena, i el vòlei assegut, que és una variant amb creixent popularitat entre els esport per a discapacitats.


3- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL JOC:

Cada equip està compost per 6 jugadors.
La pilota es juga colpejant-la amb les mans, els braços o amb qualsevol altre part del cos.
L’objectiu del joc és enviar elbaló al camp contrari per damunt de la xarxa amb la intenció de que toqui el terra del camp contrari, o no pugui ser controlat per l’altre equip. Les línees formen part del camp.
El baló es posa en joc pel defensa dret mitjançant el servei, que s’efectuarà des de la zona de servei, colpejant el baló amb una mà o un braç i enviant-lo directament al camp contrari, passant-lo per damunt de la xarxadins del límits laterals.
Cada equip te dret a donar un màxim de tres tocs al baló (a més del bloqueig) per enviar-lo de tornada al camp contrari. Cap jugador no pot colpejar el baló dos vegades consecutives (no es conta el bloqueig).
La jugada continua fins que el baló toca el terra o el sostre, és declarat “fora”, un equip no aconsegueix tornar-lo de forma correcta o algun jugador comet unafalta.
No fa falta estar en possessió del servei per anotar un punt.
Quan l’equip que rep guanya la jugada, obté el dret al servei (a més de marcar punt), i els seus jugadors avancen una posició, efectuant una rotació en el sentit de les agulles del rellotge.
L’equip que aconsegueix 25 punts, amb diferència de dos, guanya el set. Al guanyar 3 sets es guanya el partit. Si es necessari el 5é set,aquest es jugarà a 15 punts (també amb diferència de 2)







4- TERRENY DE JOC:

La canxa de joc és un rectangle de 18 x 9m envoltat per una zona lliure d’almenys 3 m.
La canxa està dividida en dos parts iguals per una línea central, sobre la qual es troba una xarxa, que te diferents alçades segons sigui per homes (2,43m) o dones (2,24).


Dimensions

Zones i línees
1. Zonalibre
2. Línea central
3. Línea de fondo
4. Línea lateral
5. Línea de ataque
6. Zona de saque
7. Zona defensiva
8. Zona de ataque
9. Primer árbitro
10. Segundo árbitro
11. Anotador
12. Banquillo


5- ELS JUGADORS I LES ZONES DEL CAMP:

La pista de cada equip es divideix en sis posicions numerades.
Tres jugadors es situen davant de la línea d’atac i tres jugadors es situen al darrere.Els jugadors, en funció de la posició que ocupen es classifiquen en:
Atacants (2, 3 i 4).
Defensors (1, 6 i 5).

Els jugadors, en funció de la tasca que realitzen es classifiquen en:
Receptors: s’encarreguen de rebre la pilota després d’un servei o un atac de l’equip contrari. El cop tècnic que més utilitzen és el toc d’avantbraços.
Col·locador: és l’encarregat de fer el segon cop i...