Vora la mar

Vora la mar
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap al ponent declina,
me’n pujo a meditar.
Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.Aixequí tants castells, en eixes ribes,
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que uninstant surten de l’ona
per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig:
idees que m’acurcenl’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endu amb l’essència
l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,digueu-me: què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja delmar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
Vocabulari

promontori: elevació rocosa d’altura considerable que avança fins el mar.

llàntia: llum que porta un dipòsitper al combustible i un ble submergit amb un cap que surt i que s’encén.

acurcen: que fan la acció de fer alguna cosa més curta o petita.

rufagada: tempesta de vent i pluja o neu

ComentariAquest poema, escrit el 1883, és recull en el llibre publicat el 1895. Fou escrit pel Jacint Verdaguer en el moment en que la jerarquia eclesiàstica el va suspendre a divinis de les seves funcionscom a capellà perquè practicava exorcismes a les cases que l’acollien.
Jacint Verdaguer és un autor del SXIX i fou el gran poeta de la Renaixença per la seva poesia lírica, una gran varietat...