Vora la mar

26-01-2015

Júlia Monné 

CATALÀ 
 


· COMENTARI DE TEXT​: Vora la mar 
 
“Vora la mar” de Jacint Verdaguer, és un poema on es combinen els versos decasíl∙labs amb els hexasíl∙labs formant estrofes de 4 versos amb un esquema de rima consonant i encadenada com el següent: 
 
10A / 6b / 10A / 6b 
 
Si  ens  endinsem  dins   la  biografia  del  seu  autor,  Jacint  Verdaguer, podem  veure  que  el  poema  reflecteix  els 
moments  poètics  tant  de  plenitud  com  de  decadència  de  l’autor  durant  la  vida d’aquest.  Així  doncs  amb  aquest  poema pretén explicar la seva vida dins el món de la poesia, preguntant-se’n el sentit i el perquè d’entrar dins aquest món. 
 
Podem  dividir   aquesta  composició   en  3  parts.  La  primera  estaria  formada  per  les  3 primeres  estrofes  on 
Verdaguer  utilitza  el  temps  present  per  a  fer  una  introducció  cap  a  la  segona  part  que  comença  a  la  quarta  estrofa i 
acaba  a  la  setena.  En  aquesta  segona part utilitza  el  temps  passat  submergint-nos  en  els  seus  records.  A  partir  de  la vuitena estrofa i fins al final utilitza el temps futur, amb el que filosofeja sobre el que aquest li depara. 
 
Dins  la  primera  part,  concretament  en  el  tercer  vers,  trobem  una  metàfora,  “astre  rei”  anomena  al  sol,  quan 
parla  de  la  posta  d’aquest.  La podem relacionar amb una altre que també fa referència a  aquest astre rei dins el  primer 
vers  de  la   segona  estrofa  quan  diu  “la  claror   d’aqueixa  llàntia  encesa”.  Però  el  que   més  clarament  es  veu  és  una 
hipèrbaton  que abasta  tota   la  primera  estrofa.  També  parla  de  les   ones  comparant-les,  mitjançant  un  cop  més  la 
metàfora, amb  el mirall de les estrelles on veu reflectits els seus records i somnis morts, és a dir que no ha complert. En 
aquesta  primera  part  Jacint  utilitza  la   exaltació   de  la  natura  per  a   expresar  lo  petit  que  es  sent ...