Vulcanisme Espanya
Páginas: 8 (1754 palabras)
Publicado: 14 de enero de 2013
El Vulcanisme a la Garrotxa
El Vulcanisme a la Garrotxa
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. El PARC VOLCÀNIC DE LA GARROTXA
3. VOLCANS I ACCIDENTS IMPORTANTS DE LA ZONA
3.1. VOLCÀ CROSCAT
3.2. VOLCÀ SANTA MARGARIDA
3.3. VOLCÀ MONTSACOPA
3.4. VOLCÀ GARRINADA
3.5. VOLCÀ BISAROQUES
3.6. VOLCÀ MONTOLIVET
3.7. LA FAGEDA DE’N JORDÀ
4. BIBLIOGRAFIA
1. INTRODUCCIÓ:
Un volcà és un cosgeològic de forma generalment cònica, format per l'acumulació de material igni procedent de la consolidació d'un magma que fa erupció a través d'un punt o una fissura de l'escorça de la Terra.
Secció i tipus de volcà - © Fototeca.cat
Les seves parts essencials són el cràter, per on es dóna l’erupció i les xemeneies (poden ser una principal o diverses) que són les fissures que comuniquen l’interiorde l’escorça amb el magma fos i el cràter del volcà.
La forma del volcà és condicionada per diversos factors; en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d'una fractura o per un punt determinat (en el primer cas el volcà pot adquirir forma de cresta, o pot formar-se una alineació de cons volcànics, mentre que el vulcanisme central soldonar lloc als volcans cònics típics). D'altra banda, la forma del volcà depèn de la natura dels materials que expulsa (colada o material piroclàstic, és a dir, lava fosa o fragments sòlids, sobretot roques basàltiques) i del caràcter explosiu o no explosiu del vulcanisme. Quan es dóna una alternança d'emissió de lava i de material piroclàstic es forma un con estratificat en capes de l'una natura ide l'altra, i dóna lloc a un estratovolcà, també denominat volcà de tipus mixt o estrombolià.
2. EL PARC VOLCÀNIC DE LA GARROTXA
La Garrotxa està situada al nord de Catalunya, a la conca alta del riu Fluvià, A les capçaleres de la Muga i la riera d’Amer i de Llémena.
El clima de la Garrotxa és mediterrani de muntanya mitjana. Les precipitacions són abundants durant tot l’any, il’hivern és l’estació més seca. Les freqüents pluges generen uns estius frescos, mentre que la influència del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.
La regió volcànica de la Garrotxa, és el paisatge volcànic més important la Península Ibèrica i un dels més interessants d'Europa. S'estén per la vall alta del Fluvià fins a Castellfollit de la Roca, per l'altiplà de Batet, per la vall alta del Ser (pla deSanta Pau) i per la vall alta del riu Brugent. Conté una trentena de cons volcànics, alguns craters d'explosió i més de vint colades de laves basàltiques. De la trentena de volcans els dos més coneguts són: el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida.
El seu lapse d’activitat geològica va des de fa uns 700.000 anys fins 10.000 anys enrere i es calcula que es produeix un període eruptiu cada15.000 anys. Els seus volcans estan inactius, encara que no pròpiament extingits.
Els cons volcànics, de tipus estrombolià la majoria, presenten una gran varietat morfològica. N’hi ha amb cràter central (Montsacopa), amb cràters laterals (Garrinada o Santa Margarida), constituïts per piroclasts uniformes i de petit tamany (Croscat) i piroclasts de diferents mides i tamanys (Montolivet o Montsacopa).Aquests, assoleixen alçades que van des dels 200 metres de Castellfollit de la Roca fins als 1100 del Puigsallança, punt més alt de la serra de Finestres. Tanmateix, trobem meses de lava generades per l’estratificació de les columnes basàltiques, tal i com es pot apreciar perfectament a Castellfollit de la Roca.
L’àrea principal del Parc Volcànic de la Garrotxa té una extensió d’unes 12007hectàrees. D’aquestes, 887,6 corresponen a les 25 Reserves Naturals, en les quals s’han comptabilitzat gairebé 40 cons volcànics, la majoria de tipus estrombolià i en bon estat de conservació, així com unes 23 colades de lava basàltica. El tamany dels cons pròpiament oscil·la entre els 50 i 200 metres d’alçada i entre 100 i 500 metres de diàmetre. L’elevació de les muntanyes de la zona es troba...
El Vulcanisme a la Garrotxa
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. El PARC VOLCÀNIC DE LA GARROTXA
3. VOLCANS I ACCIDENTS IMPORTANTS DE LA ZONA
3.1. VOLCÀ CROSCAT
3.2. VOLCÀ SANTA MARGARIDA
3.3. VOLCÀ MONTSACOPA
3.4. VOLCÀ GARRINADA
3.5. VOLCÀ BISAROQUES
3.6. VOLCÀ MONTOLIVET
3.7. LA FAGEDA DE’N JORDÀ
4. BIBLIOGRAFIA
1. INTRODUCCIÓ:
Un volcà és un cosgeològic de forma generalment cònica, format per l'acumulació de material igni procedent de la consolidació d'un magma que fa erupció a través d'un punt o una fissura de l'escorça de la Terra.
Secció i tipus de volcà - © Fototeca.cat
Les seves parts essencials són el cràter, per on es dóna l’erupció i les xemeneies (poden ser una principal o diverses) que són les fissures que comuniquen l’interiorde l’escorça amb el magma fos i el cràter del volcà.
La forma del volcà és condicionada per diversos factors; en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d'una fractura o per un punt determinat (en el primer cas el volcà pot adquirir forma de cresta, o pot formar-se una alineació de cons volcànics, mentre que el vulcanisme central soldonar lloc als volcans cònics típics). D'altra banda, la forma del volcà depèn de la natura dels materials que expulsa (colada o material piroclàstic, és a dir, lava fosa o fragments sòlids, sobretot roques basàltiques) i del caràcter explosiu o no explosiu del vulcanisme. Quan es dóna una alternança d'emissió de lava i de material piroclàstic es forma un con estratificat en capes de l'una natura ide l'altra, i dóna lloc a un estratovolcà, també denominat volcà de tipus mixt o estrombolià.
2. EL PARC VOLCÀNIC DE LA GARROTXA
La Garrotxa està situada al nord de Catalunya, a la conca alta del riu Fluvià, A les capçaleres de la Muga i la riera d’Amer i de Llémena.
El clima de la Garrotxa és mediterrani de muntanya mitjana. Les precipitacions són abundants durant tot l’any, il’hivern és l’estació més seca. Les freqüents pluges generen uns estius frescos, mentre que la influència del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.
La regió volcànica de la Garrotxa, és el paisatge volcànic més important la Península Ibèrica i un dels més interessants d'Europa. S'estén per la vall alta del Fluvià fins a Castellfollit de la Roca, per l'altiplà de Batet, per la vall alta del Ser (pla deSanta Pau) i per la vall alta del riu Brugent. Conté una trentena de cons volcànics, alguns craters d'explosió i més de vint colades de laves basàltiques. De la trentena de volcans els dos més coneguts són: el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida.
El seu lapse d’activitat geològica va des de fa uns 700.000 anys fins 10.000 anys enrere i es calcula que es produeix un període eruptiu cada15.000 anys. Els seus volcans estan inactius, encara que no pròpiament extingits.
Els cons volcànics, de tipus estrombolià la majoria, presenten una gran varietat morfològica. N’hi ha amb cràter central (Montsacopa), amb cràters laterals (Garrinada o Santa Margarida), constituïts per piroclasts uniformes i de petit tamany (Croscat) i piroclasts de diferents mides i tamanys (Montolivet o Montsacopa).Aquests, assoleixen alçades que van des dels 200 metres de Castellfollit de la Roca fins als 1100 del Puigsallança, punt més alt de la serra de Finestres. Tanmateix, trobem meses de lava generades per l’estratificació de les columnes basàltiques, tal i com es pot apreciar perfectament a Castellfollit de la Roca.
L’àrea principal del Parc Volcànic de la Garrotxa té una extensió d’unes 12007hectàrees. D’aquestes, 887,6 corresponen a les 25 Reserves Naturals, en les quals s’han comptabilitzat gairebé 40 cons volcànics, la majoria de tipus estrombolià i en bon estat de conservació, així com unes 23 colades de lava basàltica. El tamany dels cons pròpiament oscil·la entre els 50 i 200 metres d’alçada i entre 100 i 500 metres de diàmetre. L’elevació de les muntanyes de la zona es troba...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.