Wachy

L’ADEQUACIÓ EN EL COMENTARI DE TEXT

L’adequació és la propietat per la qual el text s’adapta de manera idònia al context de comunicació en què es produeix. Aquest context o circumstàncies enunciatives el formen diversos elements, entre els quals cal tenir en compte: els participants (emissor i receptor) i la seua relació amb el text i entre ells (intenció, espectatives, veus reflectides altext, etc), l’àmbit en què se situa el text, el gènere a què pertany, la tipologia predominant, la intenció o finalitat buscada, el canal i mode de discurs, les marques de llenguatge (registre, varietats), etc.
Així doncs, quan comentem un text des del punt de vista de l’adequació, analitzem les relacions entre text i situació, relacions que li fan adquirir la seua plena significació, i observemalgunes mostres o petjades que els elements contextuals deixen en el text.

ÀMBITS D’ ÚS

Podem dir que un àmbit lingüístic és una situació comunicativa caracteritzada per un grau de formalitat i una intencionalitat determinades.

En l'àmbit acadèmic, el llenguatge és formal -amb graus diversos- i la principal intencionalitat o finalitat dels textos acadèmics és la transmissió d'informacióreferida als distints camps del saber i vinculada a les institucions educatives.

En l'àmbit literari, la formalitat del llenguatge abasta un desenvolupament especial. El vers, la prosa, les figures retòriques, són el resultat del treball literari que busca efectes estètics en l'ús de la paraula. La intenció en els textos literaris és variada: divertir, emocionar, criticar, elogiar, reflexionar,causar impressions, etc.

Els textos de l'àmbit administratiu tenen un llenguatge formal, amb freqüents fórmules fixades per la tradició escrita de l'administració pública o de la judicatura. La finalitat d'aquests textos no és únicament informar, sinó que, a més, donen fe del contingut, que té un valor oficial, és a dir, reconegut per les autoritats competents. Els textos administratius podenregular la conducta (una llei) o només intentar-ho (un avís de reunió).

L'àmbit periodístic empra un nivell de formalitat mitjà -amb graus diversos-, derivat de la necessitat de comprensibilitat dels textos periodístics, adreçats a un públic divers amb distints nivells formatius. La finalitat d'aquests textos és, bàsicament, la transmissió d'informació: la notícia i el públic són els puntals del'àmbit periodístic.

L'àmbit publicitari té un nivell de formalitat molt variable. El missatge és elaborat a partir de criteris d'eficàcia comunicativa, ja que la finalitat d'aquests textos és convéncer, orientar l'opinió o la conducta.

L'àmbit interpersonal fa servir un nivell de formalitat baix. La intenció en la comunicació quotidiana és variada: establir contacte o relació, expressar-nos,informar, convéncer ...

GÈNERES

Els gèneres són les formes convencionals en què es presenten els textos, com una mena de
receptacles o formats que coneixem i distingim habitualment. Cada gènere presenta unes característiques comunes socialment reconegudes que cal considerar a l’hora d’elaborar un text. No és el mateix produir un cartell, que un article d’opinió (o una recepta de cuina ouna endevinalla, etc.)

Els gèneres són producte d’un aprenentatge cultural: aprenem a identificar i distingir els diversos formats en què ens arriba la comunicació i tendim a reproduir-los. Hi ha infinitat de gèneres i subgèneres. Vegem-ne només alguns exemples:

a) Conversa, entrevista, debat, representació teatral, xat, etc.
b) Catàleg, fitxa, guia temàtica, endevinalla, etc.
c)Notícia, reportatge, acudit, novel.la, conte, pel.lícula, sèrie, historieta, etc.
d) Refrany, fullet explicatiu, llibre de text, examen, exposició oral, ponència, tesi doctoral, tractat científic, monografia, etc.
e) Article d’opinió, editorial, crítica especialitzada, debat, assaig, discurs polític, etc.
f) Manual d’ús, recepta de cuina, llei, decret, sentència, gramàtica,...