Washburne, Carleton. W

WASHBURNE, Carleton W. (1889-1968)


DADES BIOGRÀFIQUES
Carleton Wolsey Washburne va néixer dia 2 de desembre de l’any 1889 a Chicago (Illinois, U.S.). Fou un educador americà reconegut per les seves innovacions en el programa de l’escola coneguda com Winnetka Plan. El seu pare era obstetra i la seva mare escriptora. Aquesta també era bastant activa en temes polítics especialment relacionatsamb l’educació. Es podria dir que aquesta família tenia un bon estatus social, encara que no eren massa rics. Washburne va assistir a les escoles de Chicago administrades per John Dewey i Francis Parker abans d’obtenir la seva llicenciatura a la Universitat de Stanford l’any 1912 i completar un doctorat en educació a la Universitat de California l’any 1918. Després d’ensenyar dins escoles deCalifòrnia (1912-1914) i ser cap del Departament de Ciència en el “San Francisco State Teachers College” , va tornar a Illinois per ser administrador de les escoles Winnetka , on va promoure l’educació d’infantesa primerenca, va crear escoles mitjanes i programes d’orientació a les escoles de primària. Va romandre a Winnetka fins al 1943 sent simultàniament president de “Winnetka Summer School forTeachers” (Escola d’estiu Winnetka per a professors) i a partir de l’any 1932 de “The Winnetka Graduate Teachers College” (Col·legi Winnetka de Professors Graduats). Més tard, concretament entre els anys 1939 i 1943 fou president de “Progressive Education Association” (Associació d’Educació Progressiva) i de “New Education Fellowship” entre els anys 1949 i 1956. Durant i després de la segona guerramundial, Washburne va exercir un paper important en la reorganització del sistema de les escoles públiques a Itàlia entre el anys 1943 i el 1949. També va dirigir la divisió de postgrau i el programa de formació del professorat en el Brooklyn College a Nova York (1949-1960). Va concloure la seva carrera com a professor d’educació a la Universitat Estatal de Michigan a East Lansing (1961-1967).Washburne mor el 17 de novembre de 1968 a Okemos, Michigan.
“La didáctica debe asumir la división del programa en porciones cronológico-mentales que ayudaran al niño en su proceso de auto-aprendizaje”

PRINCIPIS DIDÀCTICS
Aquest autor destaca sobretot el Principi d’Individualització, com ja s’ha esmentat anteriorment a través del mètode Winnetka, que és un sistema d’ensenyament individualitzat.El concepte d’individualització fa referència a tenir molt en compte l’alumne a l’hora de planificar la intervenció didàctica i parteix de la consideració de que l’individu és un ser únic i que l’ensenyament no es pot generalitzar, sinó que és un procés que ha d’adaptar-se a ell. La individualització es caracteritza per tenir controlat el ritme de treball, els mètodes utilitzats, els recursos al’abast, les activitats que es proposen, els objectius que es volen assolir i l’avaluació. El paper de l’educador consisteix en intentar dur a terme aquests aspectes entre d’altres:
Seguiment del progrés de l’alumne
Tenir en compte les motivacions i els interessos personals
Aportació de materials estimulants, variats i dinàmics
Avaluació de l’alumnat en diferents moments del procésd’aprenentatge
Mantenir el control de l’aula i dur un seguiment continu i individualitzat de cada alumne
També es pot relacionar Washburne amb el Principi de Socialització.
EXPLICACIÓ SOBRE LA SEVA APORTACIÓ DIDÀCTICA
La gran aportació didàctica de Washburne és el mètode Winnetka (nom d’una localitat americana) que es basa en els principis d’individualitat, sociabilitat i utilitat vital que promouensobretot una ensenyança individualitzada. Cap al 1915 començà a transformar les escoles públiques i a través de la creació del “Plan Winnetka” al 1922 va impulsar un programa mínim de coneixements sobre matèries instrumentals (lectura, escriptura, aritmètica, ciències socials, etc) i socials (geografia, història, civisme, etc) que es basava en una selecció del contingut didàctic que considerava més...