web filo

La memòria del pensament

Antecedents de la cultura grega

- Cultura mística, arcaica (S. XII-VII a.C) alguns autors són: Homer, Hesíode. Escrivien relats místics i mitologies greges.
- Filosofia presocràtica (S. VII- VIII). Alguns autors són: Tales, Anaximanes, Anaximandre. És preocupaven pel món, naixement de la filosofia a la costa Jònica, pas del pensament mític al racional.
-Sòcrates, s’ocupa dels problemes humans (ètics i socials).

Podem distingir dos corrents
- Filosofia clàssica (S. V-IV a.C). alguns autors són: Sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil.
- Filosofia Hel·lenistica (S. III-II). Comença amb la caiguda de l’imperi d’Alexandre. Hi ha algunes escoles com: Epicur, Sinix, Estoi i escèptic.
De que s’ocupa la filosofia del seu origen?
-Temes com la ciència-Physis-natura (cosmos),el seu origen i com està ordenada. Amb Tales apareix la idea de que hi ha un arkhé (primer principi material i ordenador) que per a elles és l’aigua. Aquest primer principi explica el pas de la unitat a la multiplicitat.
En un principi la filosofia no es diferència de la ciència. Comença a buscar la veritat i poc a poc s’hi afegeixen altres preocupacions d’ètica, economia ipolítica.
Aparició de la filosofia.
Pas del mite al logos.
Es comença a explicar la realitat d’una altra manera. És paral·lel al desenvolupament de la polis grega. Apareix la filosofia que és una novetat radical i es reformen les normes d’explicar el món. Hi ha una cerca de la veritat. La filosofia, en el seu principi, no es diferència de la ciència i s’ocupa de la natura (physis). El temaprincipal d’aquest moment es l’Arkhé. Al principi tot el saber és un, però poc a poc es comencen a preguntar coses i és Aristòtil el gran classificador.
Factors que possibiliten l’aparició de la filosofia.
Intercanvi comercial que necessàriament passa també un intercanvi de costums, creences, maneres de fer, etc. En definitiva un intercanvi cultural, on apareix la possibilitat racional, que permetdubtar una mica dels pensament mítics.

Aparició de les polis, que tenen un urbanisme determinat. I poden ser arcaiques o clàssiques.

Augment de l’observació, investigació i tècnica. I tot això confluirà en que vagi apareixent una teoria i que puguem parlar de la ciència.

Aparició de les lleis: es relaciona amb la llibertat de pensaments i la democràcia.

Absència de dogmes religiosos iuna costa sacerdotal forta.

Els presocràtics.
També s’anomena filosofia preàtica, perquè encara no es desenvolupa a Atenes. S’ocuparà bàsicament del cosmos. Hi ha presocràtics contemporanis a Sòcrates.








Vernant ens diu que mentre la filosofia jònica està regida per un imperatiu de positivitat, la itàlica ho està per un imperatiu d’intergibil·litat. Vol dir que és el sentitd’entendre l’experiència al positivista, en canvi, l’itàlica s’ocupa més d’allò que és pot entendre.

Monistes.
-TALES DE MILET.
Va viure al voltant del segle 585 aC. Mira d’esbrinar quina és l’estructura de l’univers i el seu origen(arkhé). Vol saber com s’ha passat de l’Arkhé fins a ara. Es creu que no va escriure res. Va fer una llarga estada a Egipte, on va aportar coses de geometria. Tenia unscerts coneixements del cel amb els que ajudava a la navegació. Comença a mostrar un filòsof que es despreocupa per la riquesa i que amb els seus pensaments queda absès del món real.
La seva afirmació mes coneguda és: “L’aigua era el principi que introduïa ordre en el caos aparent de la natura”.
Per a F. Nietzsche l’afirmació de Tales era important perquè ens diu alguna cosa sobre l’origen deels coses, ho fa sense l’ajuda de mite, ni d’essers sobrenaturals, i té la introducció de que tot és una mateixa cosa.
Aquesta afirmació sembra ser que seria l’origen de la filosofia.
-ANAXIMANDRE DE MILET.
Va viure al voltant del 547 aC. Se’l considera deixeble de Tales. Se li atribueixen diverses obres com: “Per Pysios”, sobre la natura. Igual que Tales es va dedicar a l’astronomia i a la...