Weber

Max Weber
La filosofia alemanya i la sociologia comprensiva

Weber: biografia Erfurt (1864)-Munic (1920). El major de set germans. Son pare fou un polític liberal moderat, membre d’un partit integrat en el règim autoritari de Bismarck. Sa mare pertanyia a una família de tradició calvinista. El seu germà menut, Alfred, va ser també un destacat teòric social. El 1882 començà els seus estudis dedret a la Universitat de Heidelberg. També va estudiar en altres universitats, fonamentalment en la de Berlín. Es va doctorar en dret el 1889 i aviat va entrar a formar part del cos de professors de la Universitat de Berlín, on va ensenyar dret romà i mercantil i va ser consultor de l’administració. El 1893 es va casar amb Marianne Schnitger, qui acabaria sent una de les guies intel.lectuals delfeminisme alemany. El 1894 obtingué una càtedra a Friburg i el 1896 una d’economia a Heidelberg. Una greu depressió nerviosa li va mantenir incapaç de treballar entre 1897 i 1903, any en el qual abandonà la docència fins a 1918, quan acceptà una càtedra d’economia política a Viena que va ocupar només un estiu. El 1919 ocupà una altra càtedra a Munic, on va morir un any més tard. Després de la seuarecuperació en 1903 es va fer càrrec de la redacció d'una de les primeres revistes dedicades a la sociologia, Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik. En aquesta revista, després d’un viatge als Estats Units durant el qual replegà materials a la Universitat de Columbia, a Nova York, aparegué en 1905 i 1906 el més famós dels seus estudis, L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. El1909 va participar en la fundació de l'Associació Alemanya de Sociologia, junt a Simmel i Tönnies. Una herència li havia permés, a partir de 1907, retirar-se per a treballar en l’obra que es va publicar pòstumament com a Economia i societat i en diversos estudis sobre sociologia de la religió. Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a oficial en la reserva organitzant els hospitals militarsde Heidelberg i va pronunciar les famoses conferències sobre la ciència i la política. El 1918 es va incorporar al Partit Democràtic Alemany, que defensava una monarquia constitucional i es va presentar sense èxit a les eleccions. Quan va acabar la guerra va ser membre del comitè d'experts de la Delegació de Pau de Versalles. També va formar part de la comissió redactora de la Constitució deWeimar.

Weber: obra escrita

Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus (L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, 1904-5) Politik als Beruf, Wissenschsft als Beruf (La ciència i la política, 1919) Die Wirtschaftsethik der Weltreligionen (L‘ètica econòmica de les religions mundials, 1915-1919). Gesammelte Aufsätze zur Religionssoziologie (Assajos escollits de sociologia de lareligió, 1921) Wirtschaft und Gesellschaft (Economia i societat, 1922)

La desigualtat social: classe, status i poder En una secció d’Economia i societat, sota la capçalera “classes, estaments i partits polítics”, es presenta una visió de la desigualtat amb tres dimensions, corresponents a tres distribucions connectades i no del tot independents però cadascuna amb consistència pròpia:l’econòmica o classista, la de l’honor i el privilegi, i la del poder. La classe social és un conjunt d’individus que tenen una situació econòmica semblant, definida en termes de treball i possessions i, en les societats modernes, de posició en el mercat. Les classes responen a interessos econòmics, però això no vol dir que hi haja un “interés de classe”, perquè cada fracció dins d’una classe té els seusinteressos propis. Els estaments o grups de status compartit són grups que tenen un estil de vida semblant i que el mantenen mitjançant un procés d’avaluació social. S’atribueixen privilegis a través de processos de distinció, inclusió i exclusió que es consoliden mitjançant el prejudici. Les professions (metges, enginyers, polítics...) tracten d’aconseguir control sobre una esfera de la vidan i...