webs

La societat s’ha convertit en una comunitat de la informació.
diversitat de mitjans de comunicació, ens esclavitzen a la seua pertinença, sinó ens envaeix un sentiment de desesperació per no saber el que passa al nostre voltant. Fa tan sols uns 5 anys açò no era tan evident.
Pot ser ens em tornat uns obsessos dels aparells tecnològics? O és aquesta societat “tecnològica” manipulada moltesvegades per grans empreses informàtiques, la que ens obliga i ens fa esclaus a eixes pràctiques per seguir el ritme de la nostra societat? Però tots podem seguir aquest ritme? I afecta aquesta situació a la nostra educació?
Abans , la informació corria de boca en boca i era el contacte humà el mitjà per a transmetre-la. Ara Estem enganxats als aparells tecnològics, i és un greu error perquè latecnologia t’ha de servir per buscar, completar i perfeccionar el teu aprenentatge, però mai ha de substituir altres pràctiques que eduquen.
Moltes vegades no ens adonem que no tots poden aproximar-se a aquest món informàtic, No ens parem a pensar que tothom no té les mateixes condicions que nosaltres per a accedir a aquest estil de vida ,que uns i altres, estem imposant-nos, i que a la mateixa vegadamarginem a aquella part de la societat que no té eixes qualitats per a aplegar a eixe nivell. Aquesta situació, la podem veure reflectida en les desigualtats socials que s’originen en l’accés i gestió de les tecnologies, el que s’anomena bretxa digital. Possibles causes.
“Suposada generació digital”, que sols per ser joves, tenen una facilitat amb l’ús de la tecnologia que la gent adulta no té.Persona adulta pot tindre afinitat amb la tecnologia. no depèn de l’edat, sinó del teu poder adquisitiu i la possibilitat que tingues per a alfabetitzar-te en aquest món.
Dependència que creen les empreses de software als seus clients fins el punt d’esclavitzar-los als seus programes. Tot aquest entramat de software i hardwares, provoca que la bretxa digital cada vegada augmente, perquè lesempreses estan contínuament canviant els seus productes i els usuaris es veuen obligats a canviar-los per poder continuar utilitzant els programes als quals tenen dependència. és torna a crear una desigualtat augmentada, però ja no entre els que poden i els que no, sinó entre els que abans podien i ara ja no, i els que continuen podent.
I com afecten totes aquestes circumstàncies a l’educació? O mésconcretament, a l’escola?
Diversitat d’alumnat, diferències a nivell socioeconòmic. també hi ha centres que no és poden permetre aquests recursos TIC, ni disposen d’una aula d’informàtica a causa dels seus costos; de nou bretxa digital. , és fomentant els espais públics d’accés a la xarxa i també, no donant-li tant de pes a la tecnologia, ja que no s’ha d’errar en pensar que amb les TIC està lasolució a una millor educació, ja que l’ensenyament més correcte és el que prové del treball que cadascú realitza el millor que sap, amb el material que té al seu alcans i sempre fent-ne un ús apropiat.
Però per a què utilitzen aquesta tecnologia? (pissarra digital, aula de informàtica...). fora de l’escola, veurem que sobretot és un mitjà per al seu oci i entreteniment, i poques vegades per a laseva formació. Molts pocs xiquets utilitzen la tecnologia per a formar-se en el seu aprenentatge. Aquesta situació ve donada perquè, el que es fa amb aquests recursos en les escoles és molt limitat a més de donar-li un ús avorrit i poc imaginatiu degut a la falta, moltes vegades, d’alfabetització digital per part dels professors. Aquesta realitat, porta a que els estudiants no li donen a les TICl’ús idoni que deurien de donar-li perquè no veuen atractiva aquesta ferramenta per a utilitzar-la més enllà de la seua distracció personal. ; formar-se correctament.
En síntesi, el problema amb l’ús de les TIC està en primera instància en el poder econòmic per a accedir-hi o no. Anar més enllà del simple aprenentatge de les habilitats tècniques o funcionals.
Hasta el momento hemos hablado de la...