wefweewf
Páginas: 10 (2438 palabras)
Publicado: 1 de junio de 2014
sEn els versos nou i deu hi trobem un paral•lelisme: “per trone l’esquerpa serralada,/per font la immensa mar.”
També podem trobar-hi alguns casos de polisíndeton en els versos divuit i dinou i trenta-quatre: “té pluges i rosades i vents i llum ardenta,/i com un vell profeta...” i “alimentar-se i viure del cel i de la llum pura”, respectivament.
En el vers vint-i-cinc trobem una personificació,ja que dóna qualitats humanes a un arbre: “llavors ell riu i canta més fort que les onades”.
En el vers trenta apareix una metàfora en el moment que identifica la capçada amb una cabellera: “sa cabellera real”.
També hi ha alguns hipèrbatons, com per exemple en els versos tres, vuit, trenta-dos...: “duré jo el teu record”.
Tot el poema està ple de paraules cultes i la utilització delspossessius àtons, per exemple: “atupen”, “renaix”, “aucell”, “lloure”, “mon cor”, “ses fulles”, “sa cabellera”...
És un poema singular, ja que el poeta no està enamorat d’una persona, si no d’un arbre, que per a ell és el símbol d’una fortalesa davant els problemes. Aquest pi situat en un penya-segat de la península de Formentor, en la propietat familiar del poeta, és un supervivent, ja que tot l’embatde les forces de la natura i la situació geogràfica on es troba, aconsegueix viure i aixecar ben amunt les seves branques, per això l’autor el pren com a model per a la seva pròpia vida. El poeta era capellà i aquest fet es nota en algunes paraules del poema com “Déu”, i la utilització de la fortalesa del pi com a penyora santa.
BÈLGICA
Aquest poema escrit per Josep Carner el 1952 pertany alNoucentisme, ja que ho trobem representat en un ideal ciutadà: una ciutat neta, ordenada, tranquil•la sense tensions socials.
El poema està format per quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos respectivament. Els versos acostumen a ser decasíl•labs o bé alexandrins (6+6), que aquest afavoreixen una recitació solemne i pausada; també abunden versos i alguns octosíl•labs (art menor)
La rima esva alternant la creuada amb la encadenada . Per exemple a la primera estrofa és ABBA (creuada) als quatre primers versos i CDCD (encadenada) del 6é al 9é.
El tema del poema és l’homenatge que fa a la terra que l’acull, Bèlgica, un país ordenat, de bones gents, amb sensibilitat social, idealitza aquest país com la nació que els noucentistes voldrien haver tingut a Catalunya. Canta a un país moltdiferent a la Catalunya sotmesa a la dictadura feixista. És important remarcar que tot el poema està redactat en condicional, com si fos això una hipòtesi sobre el seu possible futur (“M’agradaria fer-me vell en un país”)
El text es pot dividir en tres parts: la introducció que correspon a la primera estrofa, el desenvolupament que són la segona i tercera estrofa, i per últim la conclusió quecorrespon a la quarta estrofa.
A la primera estrofa es fa la presentació, ens parla d’una Bèlgica bonhomiosa, tranquil•la, com una ciutat en harmonia amb la natura i amb les seves gents. Però darrera aquesta admirativa descripció podríem dir en aquest poema de “llunyania” l’enyorança d’un projecte que es va fer per a Catalunya, però només va quedar en un somni malmès i perdut. En aquesta estrofa,hi ha alguns recursos literaris: comparació al vers 7 (com cor vora de cor...), molts encavallaments, metàfora al vers 4 (prades amb ulls d’aigua), etc.
La segona i tercera estrofa són com el desenvolupament del poema. Carner no deixa la seva descripció en positiu de Bèlgica. En la segona estrofa se centra en aspectes més quotidians, detallistes i humils, típica característica delsnoucentistes.
A la tercera estrofa intenta transmetre mitjançant el poema l’harmonia en la ciutat. Del vers 30 al 36 Carner fa referència a la graciosa imatge que creen les persones amb els paraigües quan inauguren alguna cosa, protocol polític, ja que sempre plou als països del centre d’Europa
En aquestes dues estrofes, es pot veure com contraposa, explícitament, la realitat de Catalunya sota la...
També podem trobar-hi alguns casos de polisíndeton en els versos divuit i dinou i trenta-quatre: “té pluges i rosades i vents i llum ardenta,/i com un vell profeta...” i “alimentar-se i viure del cel i de la llum pura”, respectivament.
En el vers vint-i-cinc trobem una personificació,ja que dóna qualitats humanes a un arbre: “llavors ell riu i canta més fort que les onades”.
En el vers trenta apareix una metàfora en el moment que identifica la capçada amb una cabellera: “sa cabellera real”.
També hi ha alguns hipèrbatons, com per exemple en els versos tres, vuit, trenta-dos...: “duré jo el teu record”.
Tot el poema està ple de paraules cultes i la utilització delspossessius àtons, per exemple: “atupen”, “renaix”, “aucell”, “lloure”, “mon cor”, “ses fulles”, “sa cabellera”...
És un poema singular, ja que el poeta no està enamorat d’una persona, si no d’un arbre, que per a ell és el símbol d’una fortalesa davant els problemes. Aquest pi situat en un penya-segat de la península de Formentor, en la propietat familiar del poeta, és un supervivent, ja que tot l’embatde les forces de la natura i la situació geogràfica on es troba, aconsegueix viure i aixecar ben amunt les seves branques, per això l’autor el pren com a model per a la seva pròpia vida. El poeta era capellà i aquest fet es nota en algunes paraules del poema com “Déu”, i la utilització de la fortalesa del pi com a penyora santa.
BÈLGICA
Aquest poema escrit per Josep Carner el 1952 pertany alNoucentisme, ja que ho trobem representat en un ideal ciutadà: una ciutat neta, ordenada, tranquil•la sense tensions socials.
El poema està format per quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos respectivament. Els versos acostumen a ser decasíl•labs o bé alexandrins (6+6), que aquest afavoreixen una recitació solemne i pausada; també abunden versos i alguns octosíl•labs (art menor)
La rima esva alternant la creuada amb la encadenada . Per exemple a la primera estrofa és ABBA (creuada) als quatre primers versos i CDCD (encadenada) del 6é al 9é.
El tema del poema és l’homenatge que fa a la terra que l’acull, Bèlgica, un país ordenat, de bones gents, amb sensibilitat social, idealitza aquest país com la nació que els noucentistes voldrien haver tingut a Catalunya. Canta a un país moltdiferent a la Catalunya sotmesa a la dictadura feixista. És important remarcar que tot el poema està redactat en condicional, com si fos això una hipòtesi sobre el seu possible futur (“M’agradaria fer-me vell en un país”)
El text es pot dividir en tres parts: la introducció que correspon a la primera estrofa, el desenvolupament que són la segona i tercera estrofa, i per últim la conclusió quecorrespon a la quarta estrofa.
A la primera estrofa es fa la presentació, ens parla d’una Bèlgica bonhomiosa, tranquil•la, com una ciutat en harmonia amb la natura i amb les seves gents. Però darrera aquesta admirativa descripció podríem dir en aquest poema de “llunyania” l’enyorança d’un projecte que es va fer per a Catalunya, però només va quedar en un somni malmès i perdut. En aquesta estrofa,hi ha alguns recursos literaris: comparació al vers 7 (com cor vora de cor...), molts encavallaments, metàfora al vers 4 (prades amb ulls d’aigua), etc.
La segona i tercera estrofa són com el desenvolupament del poema. Carner no deixa la seva descripció en positiu de Bèlgica. En la segona estrofa se centra en aspectes més quotidians, detallistes i humils, típica característica delsnoucentistes.
A la tercera estrofa intenta transmetre mitjançant el poema l’harmonia en la ciutat. Del vers 30 al 36 Carner fa referència a la graciosa imatge que creen les persones amb els paraigües quan inauguren alguna cosa, protocol polític, ja que sempre plou als països del centre d’Europa
En aquestes dues estrofes, es pot veure com contraposa, explícitament, la realitat de Catalunya sota la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.