Wegener: biografia i teoria
Páginas: 3 (680 palabras)
Publicado: 7 de marzo de 2012
BIOGRAFIA
Alferd Wegener va néixer a Berlín, el 1880. Es va graduar en astronomia i va obtenir el seu doctorat el 1905. Llavors es va interessar per la meteorologia. També es va interessar per lesexpedicions polars i en 1906 va participar en l’expedició danesa a Grenlàndia, on va passar dos hiverns fent observacions meteorològiques. Al tornar a Alemanya, el 1908, va ser nombrat professor demeteorologia de la Universitat de Marburg. El 1910, Wegener va posar la seva atenció en la idea de la deriva dels continents. Inicialment li va semblar improbable la idea dels desplaçaments delscontinents. Ara bé, les dades paleontològiques i altres proves geològiques el van portar a plantejar en una conferència el 1912 a la Unió Geològica de Frankfurt l’esmentada hipòtesi. Aquest mateix any vapronunciar una altra conferència, aquesta vegada a la Societat per al Foment de la Història Natural General de Marburg. Després va viatjar de nou a Grenlàndia (1912-1913) i de seguida va haver de passara la vida militar activa, a causa del inici de la primera Guerra Mundial, va ser ferit dues vegades i es va donar de baixa en 1915. El seu llibre "L'origen dels continents i oceans", avui un clàssicde la literatura geològica, publicat el 1915 i amb nombroses edicions. El 1929, Wegener va realitzar el seu tercer viatge a Grenlàndia, on va morir el 2 de novembre de 1930.
LA SEVA TEORIA
Vaproposar que inicialment existia en la superfície de la Terra un supercontinent continu, Pangea, el qual s'hauria partit durant l'Era Secundària (fa 260 ma a 65 ma) i els seus fragments van començar amoure i dispersar-se. Va cridar a aquest moviment desplaçament horitzontal dels continents. Wegener va argumentar que aquests blocs continentals, menys densos, podien realitzar moviments verticals,isostàsia, i també moviments horitzontals lliscants, sempre que s'exercís una força prou forta.
Per recolzar la seva hipòtesi Wegener va reunir una quantitat impressionant de dades que va extreure de...
Alferd Wegener va néixer a Berlín, el 1880. Es va graduar en astronomia i va obtenir el seu doctorat el 1905. Llavors es va interessar per la meteorologia. També es va interessar per lesexpedicions polars i en 1906 va participar en l’expedició danesa a Grenlàndia, on va passar dos hiverns fent observacions meteorològiques. Al tornar a Alemanya, el 1908, va ser nombrat professor demeteorologia de la Universitat de Marburg. El 1910, Wegener va posar la seva atenció en la idea de la deriva dels continents. Inicialment li va semblar improbable la idea dels desplaçaments delscontinents. Ara bé, les dades paleontològiques i altres proves geològiques el van portar a plantejar en una conferència el 1912 a la Unió Geològica de Frankfurt l’esmentada hipòtesi. Aquest mateix any vapronunciar una altra conferència, aquesta vegada a la Societat per al Foment de la Història Natural General de Marburg. Després va viatjar de nou a Grenlàndia (1912-1913) i de seguida va haver de passara la vida militar activa, a causa del inici de la primera Guerra Mundial, va ser ferit dues vegades i es va donar de baixa en 1915. El seu llibre "L'origen dels continents i oceans", avui un clàssicde la literatura geològica, publicat el 1915 i amb nombroses edicions. El 1929, Wegener va realitzar el seu tercer viatge a Grenlàndia, on va morir el 2 de novembre de 1930.
LA SEVA TEORIA
Vaproposar que inicialment existia en la superfície de la Terra un supercontinent continu, Pangea, el qual s'hauria partit durant l'Era Secundària (fa 260 ma a 65 ma) i els seus fragments van començar amoure i dispersar-se. Va cridar a aquest moviment desplaçament horitzontal dels continents. Wegener va argumentar que aquests blocs continentals, menys densos, podien realitzar moviments verticals,isostàsia, i també moviments horitzontals lliscants, sempre que s'exercís una força prou forta.
Per recolzar la seva hipòtesi Wegener va reunir una quantitat impressionant de dades que va extreure de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.