wiki

3) Relacions internacionals i evolució del règim
3.1) La Segona Guerra Mundial i l'hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-1945)
Al principi de la II Guerra Mundial el franquisme mostrà el seu suport a les potències de l'Eix, però no es trobava en condicions d' involucrar-se, així que es declarà la neutralitat d'Espanya.
La FET y de las JONS va tenir un paper hegemònic en el nou Estatnacionalsindicalista imitant als règims feixistes. Ramon Serrano Suñer va tenir un paper important amb Alemanya i la resta de potències feixistes.
La no-bel·ligerància
La victòria sobre França (1940) incentivà la no-bel·ligerància i la neutralitat, donant suport a les potències de l'Eix. Alemanya i Itàlia van plantejar l'entrada espanyola en el conflicte i Franco es reuní amb Hitler (Hendaia, 1940) iMussolini (Bordighera, 1941). Franco demanava la recuperació de Gibraltar i ampliar les colònies africanes.
Les compensacions econòmiques per Franco van fer pensar a Hitler que el preu era massa alt. Finalment, no van entrar en guerra, però van donar suport bèl·lic amb material (tungstè) i aprovisionaments. A més, el 1941 una unitat de voluntaris (División Azul) va ser enviada al front de l'URSSper ajudar a les tropes alemanyes (10.500 espanyols).
El retorn a la neutralitat
L'octubre de 1943 la guerra era desfavorable per les potències feixistes i els govern britànic i nord-americà pressionaren a Franco perquè es distanciés. Així, l'octubre de 1943 es retirà la División Azul tornant a la neutralitat.
El 1945, després de la derrota de l'Eix, es va observar que la supervivència delfranquisme depenia de l'aïllament del feixisme. El discurs oficial presentava el franquisme com catòlic, conservador i anticomunista que podia evolucionar cap a una monarquia. Es va marginar al falangisme i es van abandonar la nomenclatura i els rituals feixistes (salutació).
3.2) Els anys del boicot internacional (1945-1947)
Es va produir un moment de rebuig i aïllament internacionals. Això va seraixí entre 1945 i 1946, quan les recents Nacions Unides van condemnar el règim de Franco.
A més, el govern de França va tancar les fronteres a Espanya i un acord de l'Assemblea de les Nacions Unides va retirar als ambaixadors de Madrid (1946). Però Franco i qui li donava suport es resistien i veien això com una manera de desprestigiar Espanya i d'entrar en una nova Guerra Civil.
La persistènciadel franquisme va provocar costs econòmics i polítics enormes que, a causa de l'aïllament, va rebre uns ajuts reduïts. Així, Espanya no es va poder beneficiar del Pla Marshall (juny 1947) i va ser exclosa de l'OTAN (abril 1949).
3.3) Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme
La creació de dos blocs (URSS i EUA) i l' inici de la Guerra Freda alteraren la situacióinternacional. En aquests moments era més important tenir un aliat contra el comunisme que pressionar el règim franquista per forçar la seva democratització.
L'acceptació internacional del franquisme va obrir camí. L'any 1947 EUA es negava a imposar noves sancions a Espanya i van pressionar a l' ONU per revocar la condemna de l'any anterior. L'any 1950 una nova resolució revocava l'acord de la sortidad'ambaixadors.
L'any 1951, es va produir una remodelació del govern per propiciar l'apropament de les potències occidentals i aconseguir èxits polítics exteriors. Es va produir el predomini del nacionalcatolicisme, on es donava més importància als catòlics i s'impulsaven figures que no es comprometien amb els principis autoritaria (Joaquín Ruíz Jiménez ministre d'educació). A més, el militar LuisCarrero Blanco va ser nomenat subsecretari de presidència.
L'any 1953, Franco va obtenir el reconeixement internacional del règim amb el signat dels acorda amb EEUU i el concordat de la Santa Seu. El Vaticà reclamava el privilegi a l'Església Catòlica i la confessionalitat de l'Estat. A més, els dos països (EEUU i Espanya) van incloure aspectes defensius i econòmics i s'ajudarien en cas de...