Wikileaks: la nova era de la informació.

Wikileaks: la nova era de la informació.
És Julien Assange un sant o un cyberterrosista? Mentre discutim aquesta qüestió, tot i l'oposició dels principals governs, la maquinària de WikiLeaks no s'atura i continua preparant noves filtracions.
Nom Alumne. Ciutat Alumne.
Julien Assange, d'origen australià, essent pràcticament un adolescent ja formava part d'un grup de hackers de Melbourne. Amb 21anys es va enfrontar a més de 20 càrrecs per intrusió no autoritzada en sistemes informàtics (de l'exèrcit americà i la NASA entre d'altres). Tot i això, el jutge l'imposà una fiança simbòlica i el va deixar en llibertat. Va estudiar física i matemàtiques en la Universitat de Melbourne mentre continuava embolcallat en el hacktivisme i participava en projectes de desenvolupament de programarilliure relacionats amb la seguretat informàtica. Posteriorment va fundar un dels primers servidors d'Internet d'Austràlia amb l'objectiu de què els seus clients poguessin publicar lliurement les seves opinions (i això li va ocasionar el seu primer problema amb l'Església de la Cienciologia). En el 2006, amb un grup de col·laboradors amb idees afins, va començar a construir un servei especial aInternet articulat com organització mediàtica internacional sense ànim de lucre: WikiLeaks.org. Es tracta d'una web que publica informes i documents classificats i confidencials que són filtrats de forma anònima. La idea és lluitar contra la censura sense fronteres geogràfiques amb l'objectiu de provocar canvis que millorin la societat.
Inicialment la revisió i anàlisi del material que anava arribant alprojecte WikiLeaks l'havia de fer un grup de voluntaris anònims de forma col·laborativa, però el públic en general no va mostrar interès. La solució va ser implicar en el projecte els mitjans de comunicació, que són els que tenen recursos i motivació. Això es pot considerar un punt d'inflexió en la història. L'any 2007 The Guardian va publicar evidències d'una malversació multimilionària de fonspúblics per part de l'expresident de Kenya Daniel Arap Moi. Tot i què la notícia va tenir un gran impacte mediàtic, WikilLeaks continuava essent desconegut pel gran públic però cada vegada es consolidava més, per exemple les notícies varen arribar a un grup de pirates informàtics alemanys (Chaos Computer Club) i un d'ells, Daniel Domscheit-Berg, es va unir al projecte. Per assegurar la sevaviabilitat i l'anonimat de les fonts varen situar la web en l'empresa sueca PRQ (que allotja llocs com The Pirate Bay). S'ha de destacar que en aquest país escandinau tenen lleis que protegeixen fortament els mitjans i el treball investigatiu dels periodistes (la Primera Esmena a la Constitució dels Estats Units també ho fa).
Altres filtracions que ha publicat WikiLeaks: l'abocament de residus tòxicsde la companyia Trafigura en Costa de Marfil que va silenciar en premsa el govern del Regne Unit, correus electrònic personals de Sarah Pallin on es tracten assumptes governamentals o l'escàndol en el sistema bancari d'Islàndia. Però el gran bot a l'estrellat es va donar amb les filtracions que, segons els EUA, va fer l'analista d'intel·ligència de l'exèrcit americà Bradley Manning. Aquest noi de23 anys, que per la seva feina tenia accés a la informació, s'enfronta a una condemna de 52 anys i actualment està empresonat en condicions infrahumanes. Entre aquestes dades apareix un vídeo, que es va publicar el 5 d'abril de 2010 amb el nom de “Collateral murder”, on un helicòpter aniquila civils en Iraq sense pietat (inclosos dos corresponsals de Reuters). Ja es tenia l'atenció dels mitjans decomunicació més importants a nivell internacional. Assange es va voler centrar en aquests documents i contactà amb New York Times, Der Spiegel, The Guardian, El País i Le Monde per publicar més informació: 250.000 cables de la diplomàcia americana. Ara estan pendents de ser publicats 400.000 informes de l'exèrcit dels Estats Units. El seu col·lega Daniel opinava que tota la informació s'havia de...