William Shakespeare Sonet Cxxxvii
Páginas: 2 (419 palabras)
Publicado: 23 de febrero de 2013
William Shakespeare
SONET CXXXVII
Ens trobem davant d’aquest sonet de William Shakespeare del qual ens parla sobre l’amor no correspost que aquest sent cap a una dóna tot i que prefeririano tenir-lo. Shakespeare ja no segueix la composició del sonet petrarquista, sinó que utilitza una estructura de sonet sheakspearià.
L’autor en aquest poema ens fa més aviat una crítica al amor jaque l’únic que provoca aquests sentiments és veure tot perfecte i sense defectes quan a la realitat no és així. Creu que una de les coses que provoca l’amor és que veiem tot perfecte i bonic, i pensemque la realitat és falsa i enganyosa, i que l’únic que vol és fer veure les coses dolentes, les coses com no són, però que realment si que ho són tot i que els sentiments ens juguen una mala passada iens fan tenir una visió de les coses molt diferent. Aixó ho podem comprovar en els dos últims versos del primer quartet: ”De distingir el que és bell coneixen el secret, i en canvi el que és millorper pitjor el volen creure”.
També podem veure com Shakespeare es planteja preguntes retòriques com per exemple el perquè l’amor ha de ser tan dolorós o perquè els ulls i el cor li juguen una malapassada.
La figura retòrica que hi predomina en aquest sonet és la personificació com quan diu: ‘’ els ulls i el meu cor s’han perdut’’. Amb aquestes personificacions l’autor fica característiqueshumanes a alló que no en poden tenir per intentar explicar millor el que sent, tot i que podem veure que el sonet en general és molt rebuscat i difícil d’entrende a la primera. També podem trobaralguna metàfora com ‘’l’enganyós flagell’’ referint-se a l’amor enganyós.
Com anàlisis d’estructura, podem dir que aquest sonet està repartit entre tres quartets i per últim una estrofa de dos versos.Tots els versos són decasíl·labs.
Té una rima consonant i desencadenada amb la següent estructura: ABAB-CDCD-EFEF-GG.
En resum, aquest és un sonet on William Shakespeare es pregunta perquè l’amor...
SONET CXXXVII
Ens trobem davant d’aquest sonet de William Shakespeare del qual ens parla sobre l’amor no correspost que aquest sent cap a una dóna tot i que prefeririano tenir-lo. Shakespeare ja no segueix la composició del sonet petrarquista, sinó que utilitza una estructura de sonet sheakspearià.
L’autor en aquest poema ens fa més aviat una crítica al amor jaque l’únic que provoca aquests sentiments és veure tot perfecte i sense defectes quan a la realitat no és així. Creu que una de les coses que provoca l’amor és que veiem tot perfecte i bonic, i pensemque la realitat és falsa i enganyosa, i que l’únic que vol és fer veure les coses dolentes, les coses com no són, però que realment si que ho són tot i que els sentiments ens juguen una mala passada iens fan tenir una visió de les coses molt diferent. Aixó ho podem comprovar en els dos últims versos del primer quartet: ”De distingir el que és bell coneixen el secret, i en canvi el que és millorper pitjor el volen creure”.
També podem veure com Shakespeare es planteja preguntes retòriques com per exemple el perquè l’amor ha de ser tan dolorós o perquè els ulls i el cor li juguen una malapassada.
La figura retòrica que hi predomina en aquest sonet és la personificació com quan diu: ‘’ els ulls i el meu cor s’han perdut’’. Amb aquestes personificacions l’autor fica característiqueshumanes a alló que no en poden tenir per intentar explicar millor el que sent, tot i que podem veure que el sonet en general és molt rebuscat i difícil d’entrende a la primera. També podem trobaralguna metàfora com ‘’l’enganyós flagell’’ referint-se a l’amor enganyós.
Com anàlisis d’estructura, podem dir que aquest sonet està repartit entre tres quartets i per últim una estrofa de dos versos.Tots els versos són decasíl·labs.
Té una rima consonant i desencadenada amb la següent estructura: ABAB-CDCD-EFEF-GG.
En resum, aquest és un sonet on William Shakespeare es pregunta perquè l’amor...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.