wqert

La llei de la selva
Jo jeia al peu de l’arbre sense cap ganes de seguir amb vida, allà enmig de aquella selva. Veia de lluny com el grup d’homes que m’havia condemnat marxaven amb el cos de lameva dona en avançat estat de putrefacció, deixant un rastre d’insectes i una pudor inhumana. Jo encara i que era viu, estava també tot ple d’insectes que havien començat ja a aprofitar-se de mi. La nits’apropava de nou, i no tenia massa estona de llum si volia buscar-me un bon refugi un passar la nit i recuperar-me de la invasió dels insectes.
Vaig aprofitar les poques ganes de viure i les últimesforces que em quedaven per posar-me a buscar un bon lloc per poder dormir i estar fora de perill, vaig dirigir-me cap al nord. Pel camí vaig anar menjant algun fruit que torbava, i també algun quealtre insecte, quan ja portava una bona estona caminant per les frondositats del bosc vaig trobar una gran roca foradada pel mig, que tenia forma com d’una mena d’iglú. Un cop ja estava assentat allàvaig buscar una mica de fulla seca i un parell de pedres per intentar fer foc, els meus intents van ser inútils, no vaig aconseguir fer ni una espurna. Ja era fosc i els depredadors de la selvacomençaven a sortir a caçar, tenia por i feia molt de fred, amb les mateixes fulles seques que havia agafat em vaig cobrir com vaig poder sense gaires esperances de sobreviure aquella nit.
Al final si quevaig aconseguir superar aquella nit, però a l’endemà quan em vaig llevar estava gairebé congelat i molt mullat, ja que de matinada havia començat a ploure i l’aigua s’havia filtrat per la roca. Estavaxop i tenia molt de fred, no tenia cap forces per moure’m i allà em vaig quedar, a mida que anaven passant les hores el meu estat anava empitjorant. No sabia que fer, si seguia així no duraria gairetemps, fins i tot sem va passar pel cap tornar algun dels poblats per veure si per compassió m’oferien ajuda, però jo mateix ja em vaig dir que no. Aquelles tribus eren molt fidels a les seves...