xarxas telefonicas gg
Páginas: 15 (3745 palabras)
Publicado: 2 de septiembre de 2013
CONNEXIONS SENSE FILS I DISPOSITIUS MÒBILS
La comunicació infraroja
En les primeres comunicacions a llarga distància que es feien entre persones s'utilitzaven estris visibles: les columnes de fum, banderes de colors, o torxes amb foc per fer llum, per exemple. La llum sempre s'ha utilitzat com a mitjà de comunicació perquè és fàcil de produir o fer i recorre llargues distàncies enlínia recta. L'avantatge de la llum infraroja és que no és visible per a l'ull humà, i per això no molesta; és a dir, és invisible a la vista però pot servir per a la comunicació.
La llum o radiació infraroja és un tipus de radiació electromagnètica d'una longitud d'ona (X) més petita que la llum visible i més gran que les microones.
La llum infraroja s'utilitza des del 1900 per a diversesfuncions: escalfar i assecar pintura fins a detectar la temperatura d'un cos o una superfície o, també, per fer fotografies tèrmiques des de satèl·lits o cameres nocturnes.
En el camp de les comunicacions la llum infraroja s'utilitza molt perquè cal poca energia per generar-la. Els pioners de la connexió infraroja van ser els tècnics d'una empresa americana que volia comunicar la seva calculadoraamb una impressora, per imprimir els càlculs que feia.
Un exemple molt proper de transmissió infraroja es pot veure en el comandament a distància del televisor o de l'aire acondicionat.
Les dades informàtiques es basen en la numeració binària. Aquesta numeració, en la comunicació infraroja, es pot entendre o codificar com a 0, si no hi ha llum, i com a 1, si n'hi ha.
L'equip emissortransforma les dades que cal enviar en una codificació de 0 i 1 per apagar o encendre el LED. El LED envia ràfegues de llum encesa o apagada a una determinada velocitat. Quan l'equip receptor rep la llum, transforma la seqüència de la ràfega de llum en dades.
Així doncs, podem dir que hi ha un cable virtual per on passen les dades d'un element a un altre. Aquest tipus de comunicació que permet enviar elsbits d'informació l'un darrera l’altre s'anomena comunicació en sèrie. Per això, habitualment es configura el port d'infrarojos dels ordinadors com un nou port sèrie.
Aquesta comunicació té un desavantatge: necessita que el receptor estigui a l'espera, forçant que el sensor receptor gasti energia per detectar quan arriba la llum. Es per això que els elements mòbils amb bateria (telèfons,PDA o ordinadors portàtils, entre d'altres) necessiten activar i desactivar la recepció de dades.
En la tecnologia informàtica, hi ha tres maneres per comunicar-se amb la tecnologia infraroja: comunicació punt a punt, quasidifusa i difusa.
Si s'estableix una línia recta directa entre el comandament del televisor i el televisor, podem dir que la comunicació és punt a punt.
En canvi, si apuntema una paret per fer una «carambola» amb el comandament i el televisor, establim la comunicació quasidifusa. En indústries i restaurants s'utilitzen equips mòbils que es comuniquen amb l'ordinador central mitjançant tecnologia infraroja quasidifusa, i al sostre s'estableixen punts per tal de rebre les dades que calgui emetre.
En la comunicació quasidifusa no cal que hi hagi una visió directaentre els elements. En la primera manera, no cal gaire energia; en canvi, en la comunicació quasidifusa es necessiten equips molt potents.
Les xarxes sense cable
En l'actualitat, la majoria d'empreses que proporcionen connexió a Internet en l'àmbit espanyol ofereixen Wi-Fi.
Wi-Fi és la abreviació formada per les sigles de Wireless Fidelity (fidelitat sense fils), els procediments utilitzatsper les comunicacions per a xarxes locals sense fils (Wireless Local Àrea Network, WLAN).
Com funciona el sistmema Wi-Fi?
Per enviar la informació d'un punt a un altre sense la necessitat d'un cable físic, s'utilitzen ones portadores de ràdio, per les quals circula la informació. Les dades se superposen a l'ona portadora de ràdio i es poden extreure en el receptor final en un procés conegut...
CONNEXIONS SENSE FILS I DISPOSITIUS MÒBILS
La comunicació infraroja
En les primeres comunicacions a llarga distància que es feien entre persones s'utilitzaven estris visibles: les columnes de fum, banderes de colors, o torxes amb foc per fer llum, per exemple. La llum sempre s'ha utilitzat com a mitjà de comunicació perquè és fàcil de produir o fer i recorre llargues distàncies enlínia recta. L'avantatge de la llum infraroja és que no és visible per a l'ull humà, i per això no molesta; és a dir, és invisible a la vista però pot servir per a la comunicació.
La llum o radiació infraroja és un tipus de radiació electromagnètica d'una longitud d'ona (X) més petita que la llum visible i més gran que les microones.
La llum infraroja s'utilitza des del 1900 per a diversesfuncions: escalfar i assecar pintura fins a detectar la temperatura d'un cos o una superfície o, també, per fer fotografies tèrmiques des de satèl·lits o cameres nocturnes.
En el camp de les comunicacions la llum infraroja s'utilitza molt perquè cal poca energia per generar-la. Els pioners de la connexió infraroja van ser els tècnics d'una empresa americana que volia comunicar la seva calculadoraamb una impressora, per imprimir els càlculs que feia.
Un exemple molt proper de transmissió infraroja es pot veure en el comandament a distància del televisor o de l'aire acondicionat.
Les dades informàtiques es basen en la numeració binària. Aquesta numeració, en la comunicació infraroja, es pot entendre o codificar com a 0, si no hi ha llum, i com a 1, si n'hi ha.
L'equip emissortransforma les dades que cal enviar en una codificació de 0 i 1 per apagar o encendre el LED. El LED envia ràfegues de llum encesa o apagada a una determinada velocitat. Quan l'equip receptor rep la llum, transforma la seqüència de la ràfega de llum en dades.
Així doncs, podem dir que hi ha un cable virtual per on passen les dades d'un element a un altre. Aquest tipus de comunicació que permet enviar elsbits d'informació l'un darrera l’altre s'anomena comunicació en sèrie. Per això, habitualment es configura el port d'infrarojos dels ordinadors com un nou port sèrie.
Aquesta comunicació té un desavantatge: necessita que el receptor estigui a l'espera, forçant que el sensor receptor gasti energia per detectar quan arriba la llum. Es per això que els elements mòbils amb bateria (telèfons,PDA o ordinadors portàtils, entre d'altres) necessiten activar i desactivar la recepció de dades.
En la tecnologia informàtica, hi ha tres maneres per comunicar-se amb la tecnologia infraroja: comunicació punt a punt, quasidifusa i difusa.
Si s'estableix una línia recta directa entre el comandament del televisor i el televisor, podem dir que la comunicació és punt a punt.
En canvi, si apuntema una paret per fer una «carambola» amb el comandament i el televisor, establim la comunicació quasidifusa. En indústries i restaurants s'utilitzen equips mòbils que es comuniquen amb l'ordinador central mitjançant tecnologia infraroja quasidifusa, i al sostre s'estableixen punts per tal de rebre les dades que calgui emetre.
En la comunicació quasidifusa no cal que hi hagi una visió directaentre els elements. En la primera manera, no cal gaire energia; en canvi, en la comunicació quasidifusa es necessiten equips molt potents.
Les xarxes sense cable
En l'actualitat, la majoria d'empreses que proporcionen connexió a Internet en l'àmbit espanyol ofereixen Wi-Fi.
Wi-Fi és la abreviació formada per les sigles de Wireless Fidelity (fidelitat sense fils), els procediments utilitzatsper les comunicacions per a xarxes locals sense fils (Wireless Local Àrea Network, WLAN).
Com funciona el sistmema Wi-Fi?
Per enviar la informació d'un punt a un altre sense la necessitat d'un cable físic, s'utilitzen ones portadores de ràdio, per les quals circula la informació. Les dades se superposen a l'ona portadora de ràdio i es poden extreure en el receptor final en un procés conegut...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.