xfc ghm,.

11. el capità

La Hispaniola estava fondejada a la zona més apartada dels molls , i vam haver abordar-la en un pot . Durant el trajecte vam anar passant sota molts i bellíssims mascarons de proa , al costat de les popes d'altres navilis , de vegades un cap que penjava va fregar nostres caps , altres els arrosseguem sota la nostra quilla . Per fi arribem a la goleta i allí estava per arebre'ns i donar-nos la benvinguda el segon , el senyor Arrow , un mariner vell i adob, de extraviada mirada i que lluïa pendents a les orelles. El cavaller i ell es portaven perfectament , però no vaig trigar a adonar-me que no passava el mateix entre el senyor Trelawney i el nostre capità.

Aquest últim era un home d'aire previngut i astut , i al qual semblaven enfadar els més nimis succeïts a bord ,i no vaig trigar a saber per què, ja que, tot just baixar a la cabina , va entrar després de nosaltres un mariner i ens va dir , dirigint- al cavaller :

- El capità Smollett desitja parlar amb vós .

- Estic sempre a les ordres del capità . Que passi .

El capità , que esperava prop de la seva missatger , va entrar immediatament i va tancar la porta .

- I bé-va dir el capità - , crecque més val parlar clar , i espero no ofenderos amb això . Però no m'agrada aquest viatge , no m'agrada la tripulació i no tinc confiança en el meu segon . Això és tot el que havia de dir .

- ¿ I potser no us agrada ... el vaixell ? -va preguntar el Cavaller amb força enuig , segons em va semblar veure .

-Quant a això , no puc parlar, ja que encara no he navegat amb ell . Però em sembla unvaixell molt mariner , per descomptat .

- ¿ I probablement tampoc us plau el seu amo, no és així , senyor ? - digué el Cavaller .

Però aquí els interrompre el doctor Livesey .

- Cavallers -va dir - , cavallers , opino que aquestes qüestions només provoquen l'enuig. El capità diu potser més del que devia, o , sens dubte , menys , i he de declarar que requereixo una explicació de les sevesparaules . Vostè afirma que no li agrada aquest viatge . Bé . Sapiguem per què.

- Jo he estat contractat , senyor , amb el que solem anomenar ordres segellades , amb el propòsit de governar aquest navili amb rumb a on el cavaller tingui a bé indicar-me . Però vet aquí que , ignorant jo tal rumb , el coneix , per contra , fins a l'últim dels mariners. I no considero correcte tal procedir . O potserpenseu una altra cosa , senyor ?

- No-va dir el doctor Livesey - . Tampoc jo .

-A més -va dir el capità - , he sabut que ens dirigim ala recerca d'un tresor . Ho sé pels mateixos mariners , fixeu-vos bé. Ja d'entrada un assumpte d'aquesta índole , un tresor , resulta excessivament perillós , no m'agraden els viatges on ha de barrejar-se una fortuna així , per cap concepte , i molt menysquan el secret del mateix - i disculpeu les meves paraules , senyor Trelawney ho sap fins el lloro .

- ¿ Es refereix al lloro de Silver ? -va preguntar el cavaller .

-No és més que una forma de parlar -va contestar el capità- . Vull dir amb això que s'ha parlat massa . Crec , senyors , que cap s'adona del que portem entre mans , però vaig a dir-vos el que penso : es tracta d'un negoci de vida omort i amb el que correrem greus riscos .

- Tot està clar , i sens dubte és com vostè diu -va replicar el doctor - . Afrontarem aquest risc , però no som tan ignorants com vostè ens creu . Prosseguim : afirma que no li agrada la tripulació . ¿ No són per ventura excel · lents mariners ?

- No m'agraden , senyor -va contestar el capità - . I crec que haurien de haver-me deixat escollir lameva pròpia tripulació , és el més natural .

- Pot ser que estigui vostè en el cert -va dir el doctor -, probablement el meu amic va haver de comptar amb els seus consells , però el desaire , si és que n'hi ha hagut , no va ser intencionat . És que no us plau el senyor Arrow ?

- No, senyor . Crec que es tracta d'un bon navegant , però és massa planer amb la tripulació per ser un bon oficial ....