Xintoisme

Introducció
El shintoisme és una religió, si és que es pot dir religió, molt difícil de definir, per això existeixen varies definicions molt vàlides segons el punt de vista en què es mira. Per exemple:
És la religió indígena del poble japonès
és el Camí dels Déus
és un “culte-kami” (entenent per kami les divinitats del Japó[1], diferenciant-les de les introduides al país delcontacte amb l'exterior)
són les cerimònies sagrades realitzades davant dels kami
és l'essència dels principis del govern imperial
és un sistema que recull els usos i costums correctes política i socialment
és l'ideal d'una moral nacional
és un sistema de patriotisme i lleialtat centrat en el culte a l'Emperador
és una forma pura i original, un culte de la naturalesa
és unculte dels avantpassats
és una barreja de culte a la naturalesa i culte als avantpassats
etc.
Però ajuntant tots aquests exemples, podem definir el shintoisme com el conjunt de disposicions rituals característiques i creences subjacents amb què el poble japonès ha celebrat, dramatitzat, interpretat i mantingut els valors principals de la vida nacional.
A partir d'aqui podem veure que elshintoisme té quatre maneres diferents d'activitat: les cerimònies de la Casa Imperial, el shintoisme domèstic (centrat en els kami-dana o personalitats del déu de les llars privades, el shintoisme de Santuari que s'expressa en les cerimònies dels santuaris públics, i el shintoisme de Secta o shintoisme religiós, el qual es basa en la fe personal i és expressat en les activitats de les moltesesglèsies de les diverses denominacions shintô.
És important saber que el shintoisme és una part fonamental de moltes estructures familiars i socials bàsiques i que solament existeix al Japó. A més, en el seu temps, el shintô va servir per adjudicar la ideologia bàsica pel desenvolupament d'aquest país com una nació-estat moderna. La forta influència que té es deu, en part, a la seva capacitat percoexistir harmònicament amb altres religions, especialment amb el budisme i el confucianisme.

Casament shintoista

El shintoisme antic
La cosmologia shintô més antiga presenta una forma particular de la divisió tripartida ordinària de l'univers, havent-hi en el món superior (cel) els deus i deeses, al mig el món dels homes (superfície terrestre) i al món inferior (obscur, “infern”) els esperitsmalignes i violents.
Els rituals primitius estaven basats en salvaguardar el subministrament d'aliments, evitar desastres com focs, ventades, pluges, sequeres, terratrèmols i pesta, obtenir una descendència numerosa i llars pacífiques, assegurar la prosperitat i la permanència de l'Imperi i realitzar la purificació de tota impuresa ceremonial i moral.
Els primers cultes al kami no es van fer ensantuaris fets per la mà de l'home, sinó que utilitzàven muntanyes, arbres, rius, fonts, roques i altres objectes naturals. Pel que fa als primers santuaris construits per l'home eren petites cases construides pels déus i no se'n sap la data.
Respecte als sacerdots, al principi no hi havia cap ordre especial però després van anar apareixent diferents grups fins a resultar els quatre següents:Nakatomi o ritualistes: eren els encarregats de les cerimònies i de llegir les norito o rituals estatals
Imibe o abstemis: el seu deure era allunyar l'amenaça de contaminació que es podia interposar en la connexió entre els homes i els kami
Urabe o endivins: utilitzàven ossos prèviament cremats per veure en les marques que hi quedaven la voluntat dels kami
Sarume o músics idansaires: acostumaven a ser dones i tenien a veure amb la prostitució.
El shintoisme, però, es va veure afectat cap a l'any 552[2], quan va entrar el budisme al Japó i tot el que aquest comportava. No va ser fins al 1868 que es va instaurar la Restauració, fent així, que el shintoisme es sobreposés altra vegada al budisme.
Una de les causes de que el budisme s'imposés al shintoisme va ser que,...