Xxxyyy
Páginas: 40 (9811 palabras)
Publicado: 9 de noviembre de 2011
Parts: 1, 2
11. La Segona Guerra Mundial(1939-1941)
La primera etapa de la guerra va tindre com a principals protagonistes a les grans potències europees, i es va desenrotllar fonamentalment en territori europeu.
Els grans beligrantes van ser: d'una banda, Gran Bretanya i França; per l'altre, Alemanya i, des de 1940, Itàlia.
La situació de l'URSS va ser especial. Neutral en la guerraentre els grans estats, va emprendre accions diplomàtiques o militars contra els seus veïns (Finlàndia, Estoniana, Letònia, Lituània, Romania) i va intervindre en l'ocupació de territoris polonesos.
En este lapse van perdre la seua independència uns quants països: Polònia, repartida entre Alemanya i l'URSS. Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica, Grècia, els primers baix ocupació alemanya il'últim baix ocupació italiana. Estoniana, Letònia i Lituània, annexats sense guerra per l'URSS. Iugoslàvia va ser desintegrada en beneficis d'Alemanya, Itàlia, Hongria i Bulgària, donant origen a més a xicotets estats satel·litaris, Sèrbia i Croàcia. Altres països van patir la pèrdua de part dels seus territoris: Finlàndia, va cedir a l'URSS l'istme de Carelia; Romania va cedir a Hongria part deTranssilvània, a Bulgària la Dobrudja i l'URSS la Bessaràbia; França, després de la derrota, va patir l'ocupació alemanya en gran territori nacional.
Va haver-hi pocs neutrals: Suècia, Suïssa, Portugal i Espanya: este últim amb una neutralitat benèvola amb els països de l'Eix.
Alemanya apareix durant este període com la gran vencedora, i Gran Bretanya Roman fermament a la defensiva.
El nou ordealemany
El nou orde europeu, mencionat oficialment en el pacte tripartit (Alemanya, Itàlia, Japó) de setembre de 1940, va tindre com a base:
• El domini personal de tot règim per Adolf Hitler
• El domini d'Alemanya pel partit nazi, les organitzacions militaritzades SS i la policia secreta, Gestapo
• El domini d'Alemanya ("raça germànica superior" "poble d'amos") sobre un ampliespai que arribava des dels Pirineus fins al Caucas, i des d'Escandinàvia fins al Mediterrani.
No va existir una concepció perfectament elaborada sobre com havia de ser organitzat; simplement algunes idees contradictòries i variables de Hitler i els seus teòrics, i resolucions ràpides segons les circumstàncies.
La política nazi amb els pobles sotmesos es basava en la discriminació racial: elspobles germànics serien assimilats a Alemanya; els pobles considerats parentes (holandesos, flamencs, escandinaus) serien objecte de tractament menys sever; els pobles estimats inferiors, particularment els eslaus, serien objecte dels majors rigors i destinats a l'esclavitud o a l'extermini. Es projectaven grans desplaçaments de pobles, especialment en territoris destinats a la colonitzacióalemanya (Polònia, Estats bàltics, Crimea).
Per a activar la repressió se solia declarar el "estat d'emergència civil": tribunals presidits per oficials de la SS feien procediments sumaríssims, culminats la majoria de les vegades amb la pena de mort sense que l'acusat tinguera assistència lletrada.
Quan la resistència es va fer major, va ser introduït el principi de responsabilitat col·lectivaper sabotatge. Sobre eixa base es capturaven ostatges i se'ls executava com a represàlia. Esta pràctica portava a l'execució del total de la població local.
Després, les deportacions en massa i els camps de concentració es van fer sistemàtics. La lluita contra l'oposició es va sumar així a la que des de temps arrere es realitzava contra els jueus, fent-los les principals víctimes de ladiscriminació racial. Els camps de concentració (va haver-hi més de mil) van ser dotats d'elements per al ràpid extermini de tots aquells que no resultaven aptes per al treball; són cèlebres les cambres de gas del camp d'Auschwitz, Buchenwald, Dachau i Belsen, els sobrevivents de les quals van espantar pel seu aspecte físic de desnutrició i decadència moral als soldats que els van alliberar al finalitzar...
11. La Segona Guerra Mundial(1939-1941)
La primera etapa de la guerra va tindre com a principals protagonistes a les grans potències europees, i es va desenrotllar fonamentalment en territori europeu.
Els grans beligrantes van ser: d'una banda, Gran Bretanya i França; per l'altre, Alemanya i, des de 1940, Itàlia.
La situació de l'URSS va ser especial. Neutral en la guerraentre els grans estats, va emprendre accions diplomàtiques o militars contra els seus veïns (Finlàndia, Estoniana, Letònia, Lituània, Romania) i va intervindre en l'ocupació de territoris polonesos.
En este lapse van perdre la seua independència uns quants països: Polònia, repartida entre Alemanya i l'URSS. Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica, Grècia, els primers baix ocupació alemanya il'últim baix ocupació italiana. Estoniana, Letònia i Lituània, annexats sense guerra per l'URSS. Iugoslàvia va ser desintegrada en beneficis d'Alemanya, Itàlia, Hongria i Bulgària, donant origen a més a xicotets estats satel·litaris, Sèrbia i Croàcia. Altres països van patir la pèrdua de part dels seus territoris: Finlàndia, va cedir a l'URSS l'istme de Carelia; Romania va cedir a Hongria part deTranssilvània, a Bulgària la Dobrudja i l'URSS la Bessaràbia; França, després de la derrota, va patir l'ocupació alemanya en gran territori nacional.
Va haver-hi pocs neutrals: Suècia, Suïssa, Portugal i Espanya: este últim amb una neutralitat benèvola amb els països de l'Eix.
Alemanya apareix durant este període com la gran vencedora, i Gran Bretanya Roman fermament a la defensiva.
El nou ordealemany
El nou orde europeu, mencionat oficialment en el pacte tripartit (Alemanya, Itàlia, Japó) de setembre de 1940, va tindre com a base:
• El domini personal de tot règim per Adolf Hitler
• El domini d'Alemanya pel partit nazi, les organitzacions militaritzades SS i la policia secreta, Gestapo
• El domini d'Alemanya ("raça germànica superior" "poble d'amos") sobre un ampliespai que arribava des dels Pirineus fins al Caucas, i des d'Escandinàvia fins al Mediterrani.
No va existir una concepció perfectament elaborada sobre com havia de ser organitzat; simplement algunes idees contradictòries i variables de Hitler i els seus teòrics, i resolucions ràpides segons les circumstàncies.
La política nazi amb els pobles sotmesos es basava en la discriminació racial: elspobles germànics serien assimilats a Alemanya; els pobles considerats parentes (holandesos, flamencs, escandinaus) serien objecte de tractament menys sever; els pobles estimats inferiors, particularment els eslaus, serien objecte dels majors rigors i destinats a l'esclavitud o a l'extermini. Es projectaven grans desplaçaments de pobles, especialment en territoris destinats a la colonitzacióalemanya (Polònia, Estats bàltics, Crimea).
Per a activar la repressió se solia declarar el "estat d'emergència civil": tribunals presidits per oficials de la SS feien procediments sumaríssims, culminats la majoria de les vegades amb la pena de mort sense que l'acusat tinguera assistència lletrada.
Quan la resistència es va fer major, va ser introduït el principi de responsabilitat col·lectivaper sabotatge. Sobre eixa base es capturaven ostatges i se'ls executava com a represàlia. Esta pràctica portava a l'execució del total de la població local.
Després, les deportacions en massa i els camps de concentració es van fer sistemàtics. La lluita contra l'oposició es va sumar així a la que des de temps arrere es realitzava contra els jueus, fent-los les principals víctimes de ladiscriminació racial. Els camps de concentració (va haver-hi més de mil) van ser dotats d'elements per al ràpid extermini de tots aquells que no resultaven aptes per al treball; són cèlebres les cambres de gas del camp d'Auschwitz, Buchenwald, Dachau i Belsen, els sobrevivents de les quals van espantar pel seu aspecte físic de desnutrició i decadència moral als soldats que els van alliberar al finalitzar...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.