yfrtdfcyj

COMENTARI: Jordi de Sant Jordi sempre tingué la protecció del rei Alfons el Magnànim. Al costat del monarca participà activament en l’empresa expansionista per la Mediterrània de la Coronad’Aragó. El 1423 fou fet presoner per Francesco Sforza a la ciutat de Nàpols. Aquesta és la circumstància que origina aquest poema.

La composició, també coneguda amb el títol de “Presoner” , palesa lesseves angoixes i el seu enyorament de la cort. Tot i això i, encara, que es troba defallit al llarg de la composició diposita tota la seva confiança en Déu i, també, en el rei, com a valedors delseu rescat. De fet, el poema acaba amb una proclama al sobirà que, com ha fet sempre, mai abandonà aquell que ha estat al costat seu.

El poema és format per cinc cobles de vuit versosdecasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba. La rima que es repeteix amb variants és cadenoencadenada:10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D.

Podeu descarregar el poema i la seva versió en català estàndard només fent-hi un clic

Fet amb WordPress. De verdes sauces hay una espesura → Lo lógico sería: "Hay una espesura de verdessauces"
Garcilaso de la Vega
Del salón en el ángulo oscuro
de su dueña tal vez olvidada
silenciosa y cubierta de polvo
veíase el arpa
Gustavo Adolfo Becquer, Rimas VII
Con tanta mansedumbreel cristalino
Tajo en aquella parte caminaba
que pudieran los ojos el camino
determinar apenas que llevaba
Garcilaso de la Vega, Égloga III
Pasos de un peregrino son, errante,
cuantos medictó versos dulce Musa
en soledad confusa,
perdidos unos, otros inspirados
Luis de Góngora, Soledades
Donde espumoso el mar siciliano
el pie argenta de plata al Lilibeo
pálidas señas cenizosoun llano
del duro oficio da
Luis de Góngora, Soledades
Pidió las llaves a la sobrina del aposento...
Cervantes, Don Quijote
A Dafne ya los brazos le crecían...
Garcilaso de la...