ygjhguhyj

La tradició política nord-americana és la que més ha defensat l’estat mínim, és a dir, la desreglamentació i l’individualisme. A diferència del liberalisme constitucionalista europeu, que admet una intervenció limitada de l’estat per actuar contra la pobresa o a favor de l’educació, els liberals partidaris de l’estat mínim consideren que les úniques funcions de l’estat són la seguretatcol·lectiva (interior i exterior) i la defensa dels drets individuals (especialment, la propietat).

1 .Els iniciadors del liberalisme polític nord-americà són el jurista i empresari Lysander SPOONER (1808-1887) i l’escriptor Henry D. THOREAU (1817-1862).

Lysander SPOONER (1808-1887): Havia nascut a Althol (Massachussetts) fou mestre d’escola i, posteriorment, advocat a Boston. Va ser un delscapdavanters en la lluita contra l’esclavatge i contra la pretensió de l’estat d’assegurar-se monopolis. L’any 1844 va fundar una companyia privada de Correus, però el govern la va prohibir. També es va enfrontar a la idea que l’estat ha de tenir el monopoli de la moneda.

A An Essay on the Tryal by Jury (1752) afirma que els jurats no han d’aplicar cap llei, sinó guiar-se exclusivament per la sevaconsciència. En obres com Ultratges a caps d’Estat (1867) i Els vicis no són crims (1875) defensa un capitalisme llibertari que considera basat en el “dret natural” a la llibertat i nega cap dret a l’estat per fiscalitzar la vida privada de ningú. Mentre el vici només posi en perill el qui el practica, l’estat no té res a dir sobre aquest tema.. Drets naturals són: “els que posseeix una home sobre laseva persona i sobre els seus béns”. Considera la llibertat com un dret natural i, en conseqüència, cap individu: “no pot ser obligat a adherir-se a una associació si no vol que se’l protegeixi”. Propugna “una associació de protecció mútua”, preferentment “d’adhesió voluntària” contra la violència. Paral·lelament nega el dret coactiu de la Constitució, i dels governs dits representatius que enderiven, perquè “cap persona no pot ser obligada per pactes que ell personalment no ha signat”. La Constitució va ser establerta per homes que ja han mort i, per tant, no pot valer per als seus descendents (a no ser que hom pretengui que els morts poden governar els vius!) L’estat és una empresa col·lectiva de violació del Dret a través del monopoli de la violència; considera que: “tot govern és unaassociació secreta de bandits”, que exploten els seus conciutadans fent-los pagar impostos. La pobresa prové del fet que la classe dominant de l’estat acapara propietats en benefici propi. L’estat seria possible només si es respectés escrupolosament la propietat privada, els intercanvis fossin voluntaris i sense violència i l’estat no interferís en la moralitat privada dels individus (val a dir enels “vicis privats”) si no fan mal als altres individus.

Henry D. THOREAU (1817-1862): És un clàssic de la literatura americana. Forma part de l’anomenat “Renaixement nord-americà” amb Ralph Waldo Emerson, Walt Whitman, Herman Melville i Nathaniel Hawthorne. Als 28 va construir una cabana, prop de l’estany de Walden on va viure gairebé tres anys. El llibre Walden o la vida als boscos (1854) és delectura quasi obligada i la seva conferència Caminar està en la base de l’ètica de la terra. Fou també autor de La desobediència civil (1849) i va estar empresonat per negar-se a pagar impostos. La seva idea bàsica és “Simplifiqueu!”. Els humans són infeliços perquè tendeixen a viure donant massa importància al superflu. La dependència creixent de l’home respecte a la societat prové delcreixement dels desigs. La societat que desitja seria una mena de lliure associació, la finalitat de la qual seria l’individu i que permetria a qui viure al marge a qui ho volgués.

El meu desig seria que hi hagués al món tantes persones diferents les unes de les altres com sigui possible; però voldria que cadascú es preocupés molt seriosament de descobrir el seu propi camí i de seguir-lo.

Thoreau...