Yo molo

EL PROBLEMA DE LA METAFÍSICA

Kant, filòsof alemany il·lustrat del segle XVIII, és el primer representant del criticisme i un dels filòsofs més influents de la història de la filosofia. Entre les seves obres destaca la Crítica de la Raó Pura, en què Kant planteja una sèrie de problemes que tindrà com a objectiu resoldre.
Un dels problemes que es planteja Kant és la possibilitat de laMetafísica com a ciència, ja que fins la entonces, en l'àmbit de la Metafísica dels filòsofs no s'havien posat d'acord i sempre havia disputes, no s'establia un coneixement sobre tal. Kant es fixa en les altres ciències, com la Lògica, la Matemàtica i la Física, a les que li havia anat molt bé, i s'adona que en elles si hi ha un consens i sí que s'han emès judicis. Llavors Kant es fixa en elles per sabercom sí que poden fer ciència (per així saber si la Metafísica pot ser ciència o no).
Abans de començar, explicarem la distinció que fa Kant entre fenomen i noümen, que ens serà útil més endavant.
En la seva anàlisi transcendental del coneixement científic, Kant afirma que la ciència emet judicis sintètics a priori, és a dir, judicis que són universals, necessaris i que ens amplien la informaciódel món que ens envolta. És per això que la ciència funciona i la metafísica fins llavors no, ja que la Metafísica s'ha dedicat a emetre conceptes i judicis analítics (creient imitar la matemàtica, que en realitat no emetia aquest tipus de judicis) amb els quals pretén augmentar el nostre coneixement del món.
Per saber si la Metafísica pot arribar a ser una ciència, Kant es pregunta com sónpossibles aquests judicis en les ciències. Per a això Kant analitza les facultats del coneixement, que són tres: sensibilitat, enteniment i dialèctica.
A l'estudi de la sensibilitat es dedica l'estètica transcendental. Per a Kant, l'estètica significa sensació o percepció. L'estètica transcendental analitza les condicions sensibles del coneixement, mostra la forma en què els objectes ens són donats.Kant, que es fixa en les matemàtiques (perquè funcionen com a ciència), s'adona que les matèries estan fundades en l'espai i en el temps, i que aquests formen part de la facultat humana de percebre, perquè no pertanyen al món dels fenòmens, són independents de l'experiència, i per això els anomena formes en principi. A més, l'espai i el temps són intuïcions perquè tot el que percebem ha d'estarordenat en el temps i sempre que són percebuts, ho són en un moment determinat. ... Però els judicis matemàtics no són analítics. Sí que és cert que essencialment es refereixen a espai i temps, però això no implica que no puguen emetre o que siguin totalment a priori.
A l'estudi de l'enteniment es dedica l'analítica transcendental. L'enteniment és una facultat activa per la qual les dades de lasensibilitat són coneguts com a coses que ens envolten, per això, l'analítica transcendental tracta de com els objectes són coneguts. Com ja hem dit, Kant explica que per mitjà de la sensibilitat percebem moltes impressions, fenòmens, ordenats en l'espai i en el temps. Però l'enteniment es dedica a comprendre la realitat que percebem, i ho fa a través dels conceptes. Les persones per comprendre lescoses hem de situar sota conceptes. De fet, afirma Kant, no podríem reconèixer un objecte del qual no tinguéssim un concepte. Kant divideix els conceptes en dos tipus: conceptes purs i conceptes empírics. L'enteniment entén la realitat o part d'ella aplicant conceptes purs a les intuïcions que percebem de la sensibilitat.

En aquest punt Kant arriba a la conclusió que si el que situem baixconceptes són intuïcions. Perquè per a Kant conèixer no és igual a pensar: per conèixer intervenen la ment i l'experiència, i del que es coneix es pot fer ciència, però per pensar només intervé la ment, i es pot pensar qualsevol cosa. És ací on Kant fa una separació entre la ciència i la Metafísica que hi ha hagut fins ara. La ciència només es pot dedicar als i com els fenòmens tenen experiència, a...