yo robot

Cinema a l’aula; Jo robot.
Objectius
Treballar la naturalesa de la ciència, aprofundir en el concepte d’ésser viu, valoració crítica de l’ús de l’energia, processos de generació d’energia elèctrica. Identificació dels impactes de processos productius.
Competències desenvolupades: Autonomia i iniciativa personal, social i ciutadana, aprendre a aprendre.

Com es treballarà?

Planificació:1.- Preguntes prèvies i discussió (15-20 minuts)
2.- Visualització del Film (123 minuts dividits en 2 o 3 sessions, depenent si es pot arribar a un acord amb el professor de la següent o anterior sessió). Al principi i final de cada sessió es farà un petit comentari a mode de recordatori o síntesi respectivament si fos necessari.
3.- Resposta a les preguntes seguint la metodologia escollida.4.- Discussió de les activitats en gran grup. (20-30 minuts).
Material necessari:
Sessió 1: Fitxa amb preguntes prèvies, pel·lícula, aparell reproductor i pantalla.
Sessió 2: Pel·lícula, aparell reproductor i pantalla.
Sessió 3: Pel·lícula, aparell reproductor, pantalla i fitxa amb la resta d’activitats.
Sessió 4: Fitxa amb la resta d’activitats.
Deures: Buscar informació per a la redacció deltext argumentatiu
Sessió 5: Fitxa amb les activitats.



Criteris d’avaluació:
Qualitat de les discussions, a través de les notes presses pel docent durant el treball autònom i en petit grup.
Participació en la discussió en gran grup.
Qualitat i adequació del text argumentatiu.
Correcció de les preguntes relacionades amb la pel·lícula.



Fitxa de la pel·lícula

Sinopsi-comentariChicago any 2035, la Humanitat viu en completa harmonia amb una de les seves més sorprenents creacions: els robots. Fan tot el que se’ls hi demana sense objeccions. Les relacions entre humans i robots són perfectes gràcies a les tres lleis de la robòtica dissenyades pel Dr. Alfred Lanning: la primera llei diu que un robot no pot fer mal a un ésser humà, ni permetre per omissió que els humanspuguin patir cap mal. La segona llei estableix que un robot ha d’obeir les ordres donades pels humans, excepte quan les ordres entrin en conflicte amb la primera llei. I , finalment, la tercera llei assenyala que un robot ha de protegir la seva existència, sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
Però, inesperadament, el brillant científic apareix mort i eldetectiu Del Spooner emprendrà una complexa i perillosa investigació on haurà de lluitar contra uns robots que el volen eliminar i contra els seus propis fantasmes interiors.
“Asimov es va convertir en el millor divulgador de la ciència”, afirma el coguionista Jeff Vintar. ”Fou un dels pioners de la ciència-ficció i un dels primers que va escriure sobre robots. Abans d’Asimov, s’escrivia sobre elsrobots com si fossin monstres. Ell fou el primer que els va tractar no com a criatures metàl·liques tipus Frankenstein, sinó com a mecanismes que funcionaven d’acord amb determinades normes; a ell li correspon el mèrit d’haver escrit els primers relats realistes sobre robots.”
Com tot bon film de ciència-ficció, hi ha elements de reflexió per al present. La lògica de Viki, com diu ella, ésinnegable: per protegir l’espècie humana dels seus excessos, de la seva irracionalitat, que la portaran a l’autodestrucció, decideix desposseir-la del seu poder, fer un cop d’estat i obrir un període de transició o dictadura dels robots per arribar a una societat harmònica…

Títol original: I, Robot Producció: Laurence Mark, John Davis, Topher Dow y Wyck Godfrey.
Producció executiva: Will Smith,James Lassiter, Michel Shane y Anthony Romano.
Direcció: Alex Proyas País: USA Any: 2004 Guió: Jeff Vintar y Akiva Goldsman; basat en els relats d’Isaac Asimov
Fotografia: Simon Duggan Música: Marco Beltrami Disseny de producció: Patrick Tatopoulos
Direcció artística: Chris August y Helen Jarvis. Vestuari: Elizabeth Keogh Palmer. Muntatge: Richard Learoyd, Armen Minasian y William Hoy...