Yuet

1. Dolç àngel de la mort..

Poema format per 5 estrofes de 5 versos cadascuna menys les dues últimes, la primera de 4 i l'altre de 2. En les tres primeres estrofes trobem versos d'art major i menor. La seva mètrica està composta per versos alexandrins amb hemístiquis i cesura (6+6). S’alternen versos femenins i masculins.


"dolç àngel de la Mort" personificació
“dolç àngel” sinestèsia:l’adjectiu dolç fa referència al gust no a un àngel.
“tenebra clara” oxímoron (contraposició)
“terra amarada de plors” prosopopeia (personificació)

Formalment, com a molts d’altres poemes de Torres, no trobem unes estrofes tradicionals. Així, les tres primeres estrofes tenen 5 versos, mentre que les dues últimes tenen 4 i 2 versos respectivament.
També, com sol ser habitual en Torres, apreciempolimetria en els versos. Així, com exemple, els dos primers versos tenen, respectivament, 12 i 4 versos.
Entrant de ple al contingut del poema, al v. 1 Torres es dirigeix al pensament que té de morir (“dolç àngel de Mort”). Cal destacar que la mort, personificada, paradoxalment se se li presenta com a dolça. “Àngel” en el món cristià és un símbol del pensament i, d’aquesta manera, podem extreureque Màrius Torres comença el poema dirigint-se al seu pensament de morir.
L’adverbi “ara” (versos 2 i 3) indica que és el present del jo líric un bon moment per morir i, posteriorment dins el mateix poema, apareixeran adverbis que fan referència al passat (“ahir” v. 10) i al futur (“demà” v. 17). Cal recordar la situació personal de Màrius Torres, la seva reclusió en un sanatori per culpa de latuberculosi, i com això li genera pessimisme. Una època especialment dolenta pel que fa a l’evolució de la malaltia li podia provocar aquest desig de morir tot i que estem a l’any 1936 i encara passaria uns quants anys més internat abans de morir. A més, coincideix amb un moment històric especialment dolent per Catalunya, amb el triomf del franquisme.
Sigui com sigui, en aquest present no té por dela mort, presentada metafòricament com un “bes glacial” (v. 3), i això ho transmet a una Mort personificada. A continuació (versos 4-5) esmenta que una veu, potser de nou la veu de la mort, que el crida des de la “tenebra clara”, paradoxa que mostra l’estat en què es troba el jo líric: les coses més negatives per ell esdevenen una solució.
La segona estrofa comença amb una justificació del poetade perquè es creu preparat per morir: els patiments que ha tingut en el passat (v. 6). Com segueix justificant, ha perdut tot el que ha estimat i només li queden en el seu “cor” (v. 9) aquestes restes de l’”ahir” (v. 9). Cal destacar que apareix, de nou, un adverbi temporal, en aquest cas referit al passat que justifica la situació del present.
A la tercera estrofa, a diferència d’altres poemes,es desvincula “del llim d’aquesta terra amarada de plors” (v. 11). Aquesta terra fangosa plena de plors, plena de gent plorant, és Catalunya, que com hem comentat més amunt es trobava sota l’opressió franquista. És en aquest context, tant de patiment personal per la malaltia com de patiment col·lectiu per Catalunya, que “morir deu ser bell” (v. 14), com reflecteix amb la comparació que el segueixamb una nau lliura (vv. 13-15).
La quarta estrofa parla del seu futur, un futur que exclama que està “sembrat de sal!” (v. 16), símbol que queda clar que té un valor negatiu per tot el que el jo líric ha anat comentat prèviament. Per tot plegat insisteix que té mandra de viure “demà” (v. 17), i podem destacar de nou la presència d’un adverbi de temps que lliga amb l’”avui” i l’”ahir” que hanaparegut prèviament.
Tot i això, el vers 17 acaba amb un “encara”. Per tant, el jo líric no descarta que hi hagi un canvi en els seus sentiments.
Els versos 18 i 19 aprofundeixen en els motius personals que porten Torres a pensar en la mort: “el dolor que es prepara” (v. 18), “el dolor que m’espera em fa mal” (v. 19). Per tant, la malaltia el fa sentir així.
Finalment, els dos últims versos...