Zocyu

BLUELOVER
Fa molt molt molt temps, hi havia un noi, vivia en un bosc molt gran, tenia un jardí que hi havien moltes roses, de diferents colors. El noi li agradava molt les seves roses, cada dia esparlava amb les seves roses, parlava de coses bones i males. Només li lamentava una cosa, era de totes les roses, no hi havia de color blau, perquè la rosa blava és la més bonica i preciosa del món,volia regar a la seva xicota. Quan va créixer una rosa blava, ja era la persona més feliç del món, el noi va pensa.
Un dia, el noi va trobar una noia ferida al bosc, li va portar a la seva casa percurar-la. Després, la noia li estimava al noi, i el noi també. Així es van casar i es van passar molt feliç.
Però, encara que es vivia amb la noia, el noi es lamentava la seva rosa blava, perquèvolia regar a la noia, així que la noia es va veure i es va saber la cosa que el noi lamentava.
Un dia al matí, el noi es va anar al jardí com era habitual, però de sobte, es va veure una rosa blava,es sentia molt felicitat, ja tenia la rosa blava i la seva noia. Però a la nit, la noia es sentia un tro i es va despertar. Estava plovent, tenia un pressentiment ominós. La noia corria cap al jardí,la pluja amb llamps i trons, la noia es quedava sense moure en el jardí.
La pluja es va durar molt temps, el dia següent es parava. El noi es va despertar, va trobar la noia estava davant deljardí, amb tot el cos mullat, la terra era ple de color blau, la seva rosa blava ja no estava. Mirava la noia amb ulls furiosos, va veure la cara de la noia era ple d'aigua, no sabia era la llàgrima o lapluja, i també va veure la súplica en els seus ulls.
Finalment el noi se'n va, perquè sentia engany, no podia creure el sentiment de la noia, la rosa era fals, el sentiment també era fals, tot erafals.
Des d'aleshores, la noia perdia el seu noi. La nena plorava cada dia, estava esperant el noi al jardí. Així es van passar moltes dies, el noi no va tornar. Les llàgrimes de la noia es va...