A Foreigner In India

Unitat 1. L'ètica o filosofia moral
L'ètica o filosofia moral és la part de la filosofia que estudia quines accions són moralment correctes o incorrectes i
explicant-ne els motius. La filosofia (del grec philo-sophia, "amor per la saviesa") és una disciplina en què els filòsofs
per mitja de l'argumentació cerquen donar una explicació total de la realitat en què viu l'ésser humà i de la maneraen
què ens hauríem de comportar. L'explicació que donen els filòsofs de la realitat i el comportament humà es distingeix
de les explicacions que dona la religió en la importància que donen a que les explicacions siguin racionals i
coherents. Les explicacions dels filòsofs es distingeixen també de les explicacions que dona la ciència perquè
generalment les seves explicacions no es demostrenfent ús d'experiments, sinó per mitjà de l'anàlisi del significat del
conceptes emprats, l'ús d'experiments mentals i de suposicions sobre coses que difícilment es poden conèixer amb
seguretat. Això no significa, però, que les explicacions que donen els filòsofs no tenguin en compte allò que
observem de la realitat ni que intenten aportar arguments amb certa solidesa.
La filosofia és un campd'estudi que inclou diverses àrees i disciplines. La filosofia teòrica és l'àrea o part de la
filosofia que pretén oferir una explicació global de la realitat en què viu l'ésser humà i de com és en realitat l'ésser
humà. Per la seva banda, la filosofia pràctica, l'altre gran àrea de la filosofia, no pretén tant explicar la realitat, sinó la
d'explicar com s'hauria de comportar l'ésser humà des delpunt de vista individua i des del punt de vista col·lectiu. Les
principals disciplines d'aquest àmbit de la filosofia són l'ètica i la filosofia política. L'ètica, més específicament,
consisteix en la reflexió sobre com s'hauria de comportar un individu. L'ètica o filosofia moral pretén dir qui són els
principis, valors, normes, costums, hàbits i caràcters que haurien de determinar la conductade l'individu. Aquesta
reflexió implica la defensa i recomanació d'una determinada concepció de la bondat i la maldat. Actualment els filòsofs
divideixen les teories ètiques en tres àrees temàtiques generals: l'ètica normativa, l'ètica aplicada i la meta-ètica.
L'ètica normativa és la part de l'ètica relacionada amb la reflexió sobre quines haurien de ser les normes que cal
complir si volemcomportar-nos correctament. En termes generals, les teories ètiques normatives normalment
s'engloben en tres tipus: les teories ètiques del deure o deontològiques, les teories ètiques conseqüencialistes i les
teories ètiques de la virtut. Les teories ètiques del deure o deontològiques és un del tipus de teories de l'ètica
normativa. Aquestes teories ens diuen que les normes que han de guiar lesnostres accions expressen deures i
obligacions que dicta la nostra consciència. Segons les ètiques deontològiques aquestes normes no s'hauríem
d'incomplir i això a pesar de el seu incompliment pugui tenir millors conseqüències per a nosaltres i els demés.
Aquests deures i obligacions solen expressar allò que la nostra raó ens dicta per damunt d'allò que desitgem fer. Les
teories ètiquesconseqüencialistes ens diuen que hem de fer allò que tingui millors conseqüències per a nosaltres i els
demés. Tant les ètiques del deure com les conseqüèncialistes es centren en l'acció. Segons les teories ètiques del
deure el que compte és la intenció amb les que és realitza l'acció. Un individu actua correctament quan la intenció en
la què es realitza es bona sense importar si les conseqüències sónbones o dolentes. Segons les teories ètiques
conseqüèncialistes el que importa en

realitat en el moment de valorar la correcció d'una acció són si les

conseqüències són més bones que dolentes, sense importar la intenció en què es realitza. Finalment, les ètiques de la
virtut es centren en el caràcter o els bons hàbits d'aquells que actuen, és a dir, la moralitat de les meves accions no...