A juana ortega li ha posat fàcil el govern d’esquerres

Contemporitzar és un verb que, cada vegada més, es repeteixen com un mantra un seguit de personatges, o “personajillos”, generalment adscrit a l’esquerra –ells acostumen a anomenar-se progressistes,el que ens tranquil·litza a alguns que sí som d'esquerres- i que estan acostumats a viure gràcies als llocs derivats de la política. Contemporitza que alguna cosa queda, o, el que és igual,contemporitza que tens garantit un lloc de treball de per vida sigui qui sigui el govern que mani.
Un seguit de personatges què, com dic, en el què pensen és més en no perdre el seu càrrec que en defendreidees; més en aspirar a llocs de més alçada que el que tenen, que en col·laborar amb el partit al que estan afiliats… el nom que em ve ara al cap és el de Ferran Mascarell, per que s’entengui el queestic dient, ara PSC si sóc candidat, ara CIU que em dóna una conselleria. Si calgués puc fer un llistat amb més noms sense problemes.
Al nostre país hi ha força d'aquesta mena. Busquen un lloc engoverns d'esquerres -normalment procedents de la burgesia acomodada-, el troben i generalment acaben a feines amb responsabilitats suficients com per a acabar col·laborant en lleis o reglaments quecondicionen el futur.
Això tan simple explica, no que la senyora Joana Ortega hagi resolt tancar el Memorial justificant problemes amb les instal·lacions d'aire, peccata minuta, ni que la direcciógeneral de Memòria Democràtica passi a denominar-se de Qualitat Democràtica -això només facilita l'oblid de la memòria-, sinó que pugui dir -i podrà fer- que la tasca del Memorial Democràtic a partir d'arano honori només persones perseguides pel franquisme, sinó també a les represaliades per les seves idees durant la República. I, el que és pitjor, amics meus, no podrem dir res, perquè vindrà amb laLlei del Memorial democràtic a la mà. Qui el va signar i aprovar?
Anem al començament.
Ja a l'octubre del 2007, quan el Parlament va aprovar la llei del Memorial democràtic, el PP va votar en...