A la mort de Nise - Comentari
Páginas: 4 (778 palabras)
Publicado: 1 de diciembre de 2013
La sensació de desitjar allò que et fa mal
Aquest poema de Francesc Fontanella explica el dolor, l’amor, la sensació de buit que sent l’autor davant la mort de la seva estimada, i com l’afectenaquests sentiments fins al punt d’arribar a desitjar la seva pròpia mort.
Al poema abunden termes oposats, amb els quals l’autor expressa els seus sentiments contradictoris: Al final de dosversos, l’autor utilitza els adjectius “doloroses” i “amoroses” que relaciona perquè per a ell estimar es sentir dolor. Quan aquestes fletxes li lleven les “plomes amoroses” i li deixen les “puntes mesagudes” deixa veure que al final lo bo de l’amor sempre passa, i quan passa, deixa nomes les coses dolentes, dolor, agonia, una sensació de buit.
Les flames, “mes eclipsades que vençudes”, representenla passió que encara existeix. Les flames son relacionades amb la claror, com la del foc, que il·lumina quan l'encès, perquè les flames que queden de l’amor i la passió encara no estan apagades. Nomesson eclipsades pel dolor, però darrere aquest, encara hi son presents. Aquest dolor es representat amb l’obscuritat i les ombres tenebroses, perquè quan sent el dolor, sent que les flames es vanapagant i la claror disminueix, perquè el dolor el deixa sense energia i l’apaga. Però la passió nomes esta tapada pel dolor, que, com un eclipsi, desprès deixa escapar la claror. Es a dir, la passiósempre s’acaba manifestant.
De la mateixa manera es contrasten la tristor i la felicitat que sent a la vegada. Quan diu que les fletxes deixen al cor les puntes mes agudes vol dir que el sentiment dedolor li ha marcat amb forca, s’ha quedat amb ell i no se’l pot llevar. Aquest dolor, paral·lelament, també li produeix una sensació d’atracció, de no voler que desapareixi, ja que el dolor es l’únicque li queda. Per una banda s’expressa la tristor que sent l’autor per la falta de la persona que estimava, ja que aquesta ja no hi es mes, nomes queda el record. Encara que la part física ja no hi...
Aquest poema de Francesc Fontanella explica el dolor, l’amor, la sensació de buit que sent l’autor davant la mort de la seva estimada, i com l’afectenaquests sentiments fins al punt d’arribar a desitjar la seva pròpia mort.
Al poema abunden termes oposats, amb els quals l’autor expressa els seus sentiments contradictoris: Al final de dosversos, l’autor utilitza els adjectius “doloroses” i “amoroses” que relaciona perquè per a ell estimar es sentir dolor. Quan aquestes fletxes li lleven les “plomes amoroses” i li deixen les “puntes mesagudes” deixa veure que al final lo bo de l’amor sempre passa, i quan passa, deixa nomes les coses dolentes, dolor, agonia, una sensació de buit.
Les flames, “mes eclipsades que vençudes”, representenla passió que encara existeix. Les flames son relacionades amb la claror, com la del foc, que il·lumina quan l'encès, perquè les flames que queden de l’amor i la passió encara no estan apagades. Nomesson eclipsades pel dolor, però darrere aquest, encara hi son presents. Aquest dolor es representat amb l’obscuritat i les ombres tenebroses, perquè quan sent el dolor, sent que les flames es vanapagant i la claror disminueix, perquè el dolor el deixa sense energia i l’apaga. Però la passió nomes esta tapada pel dolor, que, com un eclipsi, desprès deixa escapar la claror. Es a dir, la passiósempre s’acaba manifestant.
De la mateixa manera es contrasten la tristor i la felicitat que sent a la vegada. Quan diu que les fletxes deixen al cor les puntes mes agudes vol dir que el sentiment dedolor li ha marcat amb forca, s’ha quedat amb ell i no se’l pot llevar. Aquest dolor, paral·lelament, també li produeix una sensació d’atracció, de no voler que desapareixi, ja que el dolor es l’únicque li queda. Per una banda s’expressa la tristor que sent l’autor per la falta de la persona que estimava, ja que aquesta ja no hi es mes, nomes queda el record. Encara que la part física ja no hi...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.