A La Sombra De Este Árbol (Catalán)

A la sombra de este árbol
Paulo Freire
ÍNDEX

Pàg.
0. Introducció i motivacions 1
1. Principals arguments del llibre 2
1.1. La ideologia política 2
1.2. L'educació democràtica 3
1.3. Adaptació, transformació i fatalisme 4
1.4. Experiències de l'exili 4
2. Debat amb l'autor 5
3. Conclusió 7
4. Bibliografia 8


A la sombra de este árbol

0. Introducció i motivacions
A la sombrade este árbol no és un títol circumstancial, sinó que l’autor ens fa referència a les seves experiències infantils expressades en el capítol "mi primer mundo": com a la seva ombra es va desenvolupant tant a nivell personal com filosòfic. En la seva soledat estableix la comunió d’estar sol amb el món del coneixement perfeccionant-se en el saber.
El llibre tracta fonamentalment dels pensamentsfilosòfics, polítics i socials de l’autor escrits sota l’ombra d’un "cajueiro", arbre característic de la seva terra natal, Recife, destacant molt especialment l’educació.
La motivació que m’ha portat a escollir aquest llibre, com objecte del meu treball, és estrictament pràctica. Fou l’únic de l’ampli llistat bibliogràfic proposat que vaig trobar. Malgrat això, he de reconèixer que tant el títolcom el nom de l’autor despertaren la meva curiositat. I com comentaré posteriorment, la seva lectura i estudi m’han proporcionat un enriquiment personal, així com una interessant satisfacció i gaudi.

1. Principals arguments del llibre:
Els temes fonamentals de l’obra podríem resumir-los en els següents:
· La ideologia política: progressista.
S’autodefensa i es justifica davant les crítiquesdels seus detractors, fins i tot dels de la seva pròpia ideologia d’esquerres.
· L’educació democràtica.
I com a subtemes podríem enumerar els següents:
· La contraposició entre transformació i adaptació
· El determinisme fatalista
· L’experiència de l’exili

Ideologia política:
Al llarg de l’obra, Paulo Freire defensa el seu pensament d’esquerra progressista davant la crítica delspragmàtics. Manté i recolza la necessitat de la unió de les esquerres per tal de poder enfrontar-se a la dreta, argumentant i demostrant com la debilitat de la política d’esquerres està presa dins desacords interns, mentre que, en la ideologia de dretes, acostuma a predominar un front comú. I és per això que proclama la necessitat de la unitat en la diversitat, no només en aquesta unificació dels partitspolítics d’esquerra tan segmentats, sinó com a objectiu estratègic per a lluitar pels drets humans.
Insisteix en el fet que sense futur no hi ha esperança i sense esperança no hi ha futur.
La pobresa como a nacionalitat porta a la desesperança del que es converteix en pobre; la qual cosa produeix un determinisme fatalista en els humils usat pels dominants per subjugar-los, arribant a utilitzarles seves pròpies creences religioses, concretament la idea de Déu, per aconseguir aquests objectius. Freire remarca la incompatibilitat de la fe en Crist amb la discriminació, i insisteix en la necessitat de la coherència entre la fe i els actes, és a dir, en l’equilibri entre allò que es predica i allò que es fa (d’acord amb la teoria de l’alliberació).
Educació democràtica:
Podem destacar enFreire, com a educador que és, el seu pensament filosòfic de l’"estar essent", que consisteix, fonamentalment, en la contínua adquisició del coneixement. Insisteix en educar en la curiositat, com a perfeccionament en el saber. Promoure la formulació de preguntes en lloc de donar directament les respostes. Explica que l’error de l’educació rau en la ruptura entre pregunta i resposta. Qualificaaquesta educació com "educació bancària", la qual genera passivitat i fatalisme, i deixa marcada sense opció la correspondència entre els rols d’ensenyant i educant. Segons Freire, el que ensenya també aprèn i el que aprèn també ensenya.
Un educador progressista ensenya a despertar el sentiment crític. Manté i preserva l’ideal que acostuma acompanyar la joventut que no té amb què identificar-se en...