A La Vora De La Mar

A la vora de la mar
n'hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda;
gira els ulls envers la mar
veu una vela.

Veu venir un galió
totvora terra,
en veu venir un mariner
que una nau mena.

–Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
–De quin color la voleu,
blanca o vermella ?

-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda;vermelleta la vull jo,
que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella.
–Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda.
El meu pare té les claus
de l'arquimesa.
–No quedeu per Diners, no,
gentildonzella.

No quedeu per diners no,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela.

Mar endins amb elbotí
prompte navega.
Mariné es posa a cantar
cançons novelles.

Amb el cant del mariner
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat
ja no veu terra,
la nau ésen alta mar,
pel mar navega.
–Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
me'n donen pena.

-Això si que no ho faré,
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vosdonzella.

Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra.
De tres germanes que som,
sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or,
l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre.

L'una es casadaamb un duc,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera.

-No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra.

Fitxa tècnica

Títol: Lo Mariner [“A la vorade la mar…”]

Autor: És una cançó popular de la qual es desconeix l’autor.

Tema: És una cançó de temàtica amorosa (de fet és una balada), encara que el mariner la rapti.

Època i corrent: No se’nconeix ben bé l’origen, tot i que es creu que va sorgir als segles XVI-XVII. Situaríem l’obra dins del Barroc.

Mètrica i rima: Hi ha diferents versions, però en la gran majoria la rima és assonant...