A Sang Freda: L'Assassí Que Va Plorar Per Una Posta De Sol
Páginas: 5 (1227 palabras)
Publicado: 28 de octubre de 2012
Capote, In cold blood
L'assassí que va plorar per una posta de sol
TÍTOL: A sangre fría AUTOR: Truman Capote EDITORIAL: Anagrama edició 2008 TRADUCCIÓ: Jesús Zulaica ORIGINAL: Nova York 1965 ISBN: 978-84-339-7299-6 PÀG: 220 PREU: 22 Eur COL.LECCIÓ: Panorama de narrativa
Per què obsesionar-nos amb la ficció quan l'aproximació més profunda a la condició humana prové d'intentar explicarfets reals?
Potser perquè Truman Capote és dels pocs escriptors capaços de combinar sensibilitat i esperit periodístic sense cap més ambició que la de mostrar la compleixitat i l'ambiguïtat de l'èsser humà.
L'any 1959 Capote recòrre 7000 km fins a Holborn mogut per una inquietud més forta que la de contestar el bàsic 'qui,com, què i quan'. Així comença una investigació que l'acaba portantfins a un terreny cada cop més personal.
El que fa la història intrigant és la incapacitat de la societat americana i de Holborn per explicar com una família model i exemplar -coneguda i respectada per tothom- va ser brutalment assassinada sense mòbil aparent en una d'aquelles tranquiles nits al camp.
En aquest sentit, Truman Capote no és un Déu omnipresent que ho pot explicar tot, però mostrauna saviesa genuïna per a retratar la història gairebé en la seva globalitat.
Per aconseguir aquesta interpretació tant íntima Capote s'ha de donar a sí mateix a la història també, essent un narrador neutral però també formant-hi part com a protagonista, seguint incansable a veïns, policies i a les persones més properes al cas.
Amb aquesta novela de no ficció Capote va erigir-se com un delsgrans de la literatura americana. La novel.la va suposar un punt d'inflexió en un treball literari on, fins al moment, hi mesclava experiència personal amb ficció, tot i que ja destaqués com a retratista de la classe alta amb qui se'l relacionava.
En qualsevol cas, l'únic element que seria fictici a A Sang Freda és que un periodista anomenat Truman Capote mai va trepitgés Holborn.
Començantla novel.la amb una extensa descripció de l'últim dia de la família Clutter, Capote travessa les seves ànimes, èxits i frustracions com si hagués sigut un fantasma voltant per la zona anys abans que la tràgica nit arribés.
L'autèntica aportació de Capote és que, mentre es llegeix, ningú espera saber qui eren els assassins ni els motius que els van portar a irrompre a la casa – Això ja hoportaven els diaris de l'època- sinó una resposta capaç de cobrir totes les dimensions que la vida real té en un drama com aquest. En aquest punt, l'acurada explicació de tots els passos fets pel Perry i el Dick abans i després de matar aquella família evoca, com hem dit abans, in invisible i omniscient Capote al llarg dels 5 anys entre l'assassinat i la resolució de la justícia. Un Capote fantasmagòricreconstruint diàlegs i situacions amb una precisió que ni els personatges principals podrien mai aconseguir, tant real que fan dubtosa l'objectivitat o que finalment fan que sigui llegida com si fos ficció.
L'esperit periodístic és obvi perquè gran part és escrita pels mateixos personatges – al menys a ells pertany la informació- I a vegades són ells mateixos qui l'expliquen en primerapersona.
Tothom, encara que l'aportació al cas sigui petit, és susceptible d'aparèixer amb importància al relat. Així ho són, per exemple, les opinions dels psiquiatres al voltant dels culpables, les cartes personals, el diari de la Nancy Clutter...
En aquest sentit, el terreny periodístic és inherent a la novel.la. Tom Wolfe, que més tard anomenaria aquesta tendència 'El nou perodisme' ho va dirclarament:
‘Come here! Look at this! This is how people live now!' Mentre Capote reclamava que l'home només pot trobar inspiració en ell mateix.
Per descomptat que la presència de Capote també ajuda a precipitar el final espiritual dels dos condemnats a mort. Especialment per a un. De fet, Capote -com es mostra a la pel.lícula Capote del 2005- troba una connexió prou profunda amb Perry Smith...
L'assassí que va plorar per una posta de sol
TÍTOL: A sangre fría AUTOR: Truman Capote EDITORIAL: Anagrama edició 2008 TRADUCCIÓ: Jesús Zulaica ORIGINAL: Nova York 1965 ISBN: 978-84-339-7299-6 PÀG: 220 PREU: 22 Eur COL.LECCIÓ: Panorama de narrativa
Per què obsesionar-nos amb la ficció quan l'aproximació més profunda a la condició humana prové d'intentar explicarfets reals?
Potser perquè Truman Capote és dels pocs escriptors capaços de combinar sensibilitat i esperit periodístic sense cap més ambició que la de mostrar la compleixitat i l'ambiguïtat de l'èsser humà.
L'any 1959 Capote recòrre 7000 km fins a Holborn mogut per una inquietud més forta que la de contestar el bàsic 'qui,com, què i quan'. Així comença una investigació que l'acaba portantfins a un terreny cada cop més personal.
El que fa la història intrigant és la incapacitat de la societat americana i de Holborn per explicar com una família model i exemplar -coneguda i respectada per tothom- va ser brutalment assassinada sense mòbil aparent en una d'aquelles tranquiles nits al camp.
En aquest sentit, Truman Capote no és un Déu omnipresent que ho pot explicar tot, però mostrauna saviesa genuïna per a retratar la història gairebé en la seva globalitat.
Per aconseguir aquesta interpretació tant íntima Capote s'ha de donar a sí mateix a la història també, essent un narrador neutral però també formant-hi part com a protagonista, seguint incansable a veïns, policies i a les persones més properes al cas.
Amb aquesta novela de no ficció Capote va erigir-se com un delsgrans de la literatura americana. La novel.la va suposar un punt d'inflexió en un treball literari on, fins al moment, hi mesclava experiència personal amb ficció, tot i que ja destaqués com a retratista de la classe alta amb qui se'l relacionava.
En qualsevol cas, l'únic element que seria fictici a A Sang Freda és que un periodista anomenat Truman Capote mai va trepitgés Holborn.
Començantla novel.la amb una extensa descripció de l'últim dia de la família Clutter, Capote travessa les seves ànimes, èxits i frustracions com si hagués sigut un fantasma voltant per la zona anys abans que la tràgica nit arribés.
L'autèntica aportació de Capote és que, mentre es llegeix, ningú espera saber qui eren els assassins ni els motius que els van portar a irrompre a la casa – Això ja hoportaven els diaris de l'època- sinó una resposta capaç de cobrir totes les dimensions que la vida real té en un drama com aquest. En aquest punt, l'acurada explicació de tots els passos fets pel Perry i el Dick abans i després de matar aquella família evoca, com hem dit abans, in invisible i omniscient Capote al llarg dels 5 anys entre l'assassinat i la resolució de la justícia. Un Capote fantasmagòricreconstruint diàlegs i situacions amb una precisió que ni els personatges principals podrien mai aconseguir, tant real que fan dubtosa l'objectivitat o que finalment fan que sigui llegida com si fos ficció.
L'esperit periodístic és obvi perquè gran part és escrita pels mateixos personatges – al menys a ells pertany la informació- I a vegades són ells mateixos qui l'expliquen en primerapersona.
Tothom, encara que l'aportació al cas sigui petit, és susceptible d'aparèixer amb importància al relat. Així ho són, per exemple, les opinions dels psiquiatres al voltant dels culpables, les cartes personals, el diari de la Nancy Clutter...
En aquest sentit, el terreny periodístic és inherent a la novel.la. Tom Wolfe, que més tard anomenaria aquesta tendència 'El nou perodisme' ho va dirclarament:
‘Come here! Look at this! This is how people live now!' Mentre Capote reclamava que l'home només pot trobar inspiració en ell mateix.
Per descomptat que la presència de Capote també ajuda a precipitar el final espiritual dels dos condemnats a mort. Especialment per a un. De fet, Capote -com es mostra a la pel.lícula Capote del 2005- troba una connexió prou profunda amb Perry Smith...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.