a tu sae

L’home que va anar a tocar l’infern
http://ca.tales.land/contes-classics/2183/l-home-que-va-anar-a-tocar-a-l-infern
S'explica que hi havia un músic que anava pels camins de Mèxic buscant un lloc on tocar. Era una tarda molt calorosa, i no tenia ni una moneda a la butxaca. Caminava errant pensant en la seva mala sort quan se li va acostar un home elegant muntat a cavall.
- Cap on vas? - vapreguntar l'home elegant al músic.
- A cap lloc en concret, estic mirant si em surt algun bolo – va contestar el músic.
- Bé, i on t'agradaria tocar?
- Doncs allà on em paguin, fins i tot al mateix infern si m'hi duguessin.
- Doncs aleshores anem, tinc un bolo per a tu – va sentenciar l'elegant cavaller.
Així el nostre músic va recordar alguns antres on havia tocat i no li va importar ladescripció feta pel cavaller. Va muntar al cavall de l'home sense adonar-se'n que aquest home era realment el diable.
- Agafa't fort i tanca els ulls, no vull que vegis el camí per on et duré – li va dir l'home. I el músic, va acceptar.

Quan el músic va tornar a obrir els ulls, ja estaven a l'infern. De tanta calor que havia passat aquella tarda amb prou feines va notar la diferència.
- Té! – vadir el diable tirant un sac de monedes als peus del músic – Això pagarà el bolo, però afanya't que és tard. – I se'n va anar.
El músic va començar a tocar, i les ànimes condemnades van començar a reunir-se al seu voltant. Entre la gentada, s'hi va apropar el padrí del músic que el va reconèixer a l'instant i s'hi va apropar.
- Hola company! Què fas per aquí? – va exclamar.
- Hola padrí! M'hasortit un bolo. Però no estaves mort ja? – va preguntar estranyat.
- Si! Has vingut a tocar a l'infern mateix, així és que si no estàs mort, més val que vagis fugint d'aquí abans no acabis condemnat com nosaltres.
I dit això, el músic va agafar el sac de monedes i amb l'ajuda del seu padrí va aconseguir sortir de l'infern sense que el diable se n'adonés.
Va usar els diners per arreglar els seuscomptes, i el mal record que li va quedar d'estar a l'infern va ser suficient com per no fer en vida res que el pogués tornar allà.
El Conte de Peter Pan
http://pelsnens.blogspot.com.es/2008/11/conte-peter-pan.html
La Wendy, en Michael i en John eren tres germans que vivien al les afores de Londres. La Wendy, la més gran, havia contagiat als seus germanets la seva admiració per Peter Pan. Totesles nits els explicava als seus germans les aventures d’en Peter. Una nit, quan ja gairebé dormien, van veure una llumeta moure's per l'habitació. Era la Campaneta (la fada que acompanya sempre a en Peter Pan), i també hi havia en Peter. Aquest els va proposar viatjar amb ell i amb Campaneta al País de Mai més, on vivien els Nens Perduts... "Campaneta us ajudarà. N'hi ha prou que us tiri una micade pols màgica perquè pugueu volar." Quan ja es trobaven prop del País de Mai més, en Peter els va assenyalar: "És el vaixell del Capità Garfi. Tingueu molta cura amb ell. Fa temps un cocodril li va devorar la mà i es va empassar fins al rellotge. No sabeu prou com de nerviós es posa ara en Garfi quan escolta un tic-tac!." La Campaneta es va sentir gelosa de les atencions que el seu amic teniaenvers la Wendy, així que, avançant-se, els va dir als Nens Perduts que havien de disparar una fletxa a un gran ocell que s'acostava amb en Peter Pan. La pobra Wendy va caure a terra, però, per fortuna, la fletxa no havia penetrat en el seu cos i de seguida es va recuperar del cop. La Wendy cuidava de tots aquells nens sense mare i, també, és clar dels seus germanets i del propi Peter Pan. Procuravenno ensopegar-se amb els terribles pirates, però aquests, que ja havien tingut notícies de la seva arribada al País de Mai més, van organitzar una emboscada i es van endur presoners a la Wendy, en Michael i en John. Perquè Peter no pogués rescatar-los, el Capità Garfi va decidir enverinar-lo, comptant per a això amb l'ajuda de la Campaneta, qui desitjava venjar-se de l'afecte que Peter sentia cap...