a un auró

A un auró
Josep Carner (1884-1970) és un autor clàssic; la seva aportació literària, la seva poètica i la seva contribució a la creació d’una llengua literària moderna i plenament consolidada elconverteixen en una figura de gran categoria i notable repercussió.
El 1920 es presenta a un concurs d’ingrés al Cos Consular i el 1921 ja té la seva primera destinació a Gènova. Després va estar- se aSan José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut i Brussel•les. El 1935 va morir la seva primera muller ( Carmen de Ossa ). Després de la guerra, el maig de 1939, s’embarcà cap a Mèxic amb la sevasegona muller (la professora i crítica literària belga Émilie Noulet). Hi passà sis anys. Tot just acabada la guerra mundial, el setembre de 1945, Josep Carner i Émilie Noulet tornen a Bèlgica i s'instal•len a Brussel•les.
Anàlisi
Es tracta d’un poema de vuit estrofes, de quatre versos decasíl·labs cada un, exceptuant l’últim vers que és hexasíl·lab. Es combina art major amb art menor, i la rimaés consonant en el versos parells, i en els versos senars, la rima és lliure. Altre cop enveja la saviesa, el coneixement i la pervivència d’un arbre, en aquest cas un auró, i mostra una reflexiómoral i existencial.
El camp semàntic del poema “A un auró” són els elements de la naturalesa i les estacions de l’any.
Estrofa 1
Josep Carner ens parla que porta un any veient un auró des de lafinestra i diu que aquest auró és troba al jardí i que es més alt que el teulat.
Estrofa 2
Ens parla del fet que ha vist perdre la fulla d’aquest auró i que ara només té angles (les branques dels arbressense fulles) dominant el fregament de les fulles restants.
Estrofa 3
Ha vist l’auró en primavera movent les seves branques quan tenen fulles i que les seves branques entraven per cinc finestres ien tapaven tres.
Estrofa 4
En aquest auró hi ha un niu de merles i que la pluja i el vent fan moure les fulles i arrenca les que són tendres; i això fa que hi hagi ombres amb la llum del sol....