A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
El barroc va sorgir al segle XVII. Aquest moviment expressa el sentiment d’aquell moment: pessimisme. A la literatura i a l’art en general, queden impregnades d’exageracions dels ideals delrenaixement.
Aquest poema descriu la bellesa de la dona en qüestió. S’ha de dir també que en cap moment és una bellesa angelical, tal hi com havien estat en altres literatures. És una bellesa més fosca, unacaracterística pròpia del barroc.
En referència a la mètrica i a la rima, es tracta d’un sonet( versos decasíl•labs, rima ABBA, ABBA, CDE, CDE).
Si parlem de figures retòriques, la primera estrofaés un hipèrbaton, el qual destaca determinats elements de la dama abans de cap element de descripció sobre la noia; uns elements serien la pinta, els cabells negres i el terrat. El autor vol donar-liimportància a tots aquests clarobscurs. En la mateixa estrofa hitrobem una metàfora: “sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d’or més fi tenen enveja”. L’autor la fa servir per oposar la imatge de bellesa fins a aquell moment, el tòpic de la noia rossa.
En lasegona estrofa hi ha una altra metàfora: “la pura neu se descobria del coll”. Aquesta figura retòrica fa referència a la blancor del coll, per fer contrast entre el cabell negre i el coll blanc.
En lasegüent estrofa torna a parlar dels clarobscurs, sobretot amb la metàfora del vers 10: “dolç combat”.
Finalment en la quarta estrofa hi ha una personificació: “de prendre’ls tregües”, la qual la faservir per sincerar-se, per explicar l’enamorament i la passió que ha despertat la dama en el poeta.
En conclusió, aquest poema reflecteix clarament aspectes essencials de l’estètica barroca: el...
Regístrate para leer el documento completo.