A Una Hermosa Dama De Cabell Negre... Comentari

COMENTARI DE L'OBRA
“A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil”

Ab-u-na-pin-ta-de-mar-fil-po-lia 10 ASos-ca-bells-de-fi-nís-si-ma at-za-beja 10 BA-qui-los-d'or-més-fi-te-nen-en-veja, 10 BEn-un-ter-rat,-la-be-lla-Flo-ra, un-dia; 10 AEn-tre ells-la-pu-ra-neu-se-des-co-bria 10 ADel-coll-que, ab-son-con-tra-ri,-més-cam-peja 10BI,-com-la-mà-com-lo-mar-fil-blan-queja, 10 BPin-ta i-mà-d'u-na-pe-ça-pa-rei-xia. 10 AJo,-de-lluny,-tan-a-tò-nit-con-tem-plava 10 CLo-dolç-com-bat,-que ab-es-tre-ma-da-gràcia 10 DA-ques-tos-dos-con-tra-ris-man-te-nien, 10 EQue el-cor,-e-na-mo-rat,-se-m’al-te-rava 10 CI,-te-me-rós-d'al-gu-na-gran-des-gràcia 10 DDe-pren-dre’ls-tre-gües-ga-nes-me-ve-nien. 10 E

“A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en unterrat ab una pinta de marfil” és un dels sonets més importants de Francesc Vicent García, conegut com Rector de Vallfogona, ja que va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb. A part de sonets va escriure també diferents gèneres poètics de l'epoca com, dècimes, romanços mitològics, etc. És conegut com el màxim representant del Barroc català. Els sonets del Rectorsintetitzen les intencions i les tècniques que el definiren i presenten els seus interessos temàtics (que són els del Barroc), tot confiant en un formalisme en el qual se sent de gust i al qual troba la mida. El rigor del sonet petrarquista li permet d'establir el procés de contradicció barroc i la seva predilecció per la literatura entesa com a joc i artifici. Tot i així el tòpic del Rector irònic,eròtic i escatològic, en la seva obra també trobem elegància i sensualitat.

En aquest poema de Francesc Vicent Garcia (10A-10B-10B-10A-10A-10B-10B-10A-10C-10D-10E-10C-10D-10E), podem observar que els dos primers paràgrafs del poema tenen quatre versos, i els dos següents en tenen tres, per tant estem davant d'un sonet. Tots els versos són decasíl·labs, per tant d'art major, (encara que els sonetsgeneralment són heptasíl·labs) però amb una rima variant.
En aquest poema hi trobem vàries llicències mètriques, hi ha sinalefes (v.4 -Flo-ra, un-; v.6 i 10 -que, ab-; i v.8 Pin-ta i-), elisións (v.2 -fi-nís-si-ma at-za-beja-; v.5 en-tre ells-; i v.12 Que el-) i també trobem una sinèresi (v.8 -pa-rei-xia).
La rima dels dos primers paràgrafs és “A, B, B, A” i “A, B, B, A”, és a dir, trobem unacombinació de rima creuada i rimen tant vocals com consonants, per tant estem davant de versos amb rima consonant. Seguidament, trobem els dos darrers versos que tenen una combinació de rima encadenada amb tres acabaments diferents: “C, D, E” i “C, D, E”, i també rimen tant les consonants com les vocals, per tant també són versos amb rima consonant. Aquesta variació de la rima implica una divisiódel poema en dues parts, tant en la forma com en el contingut. Apart d'això observem que tots els versos tenen una rima femenina, ja que totes les paraules finals són planes.

A la primera estrofa veiem que la bella Flora, la dama, es pentina els cabells negres com l’atzabeja amb una pinta de marfil. El fet que la dama es pentini gaudeix d’una llarga tradició literària, especialment a la poesiabarroca. Presenta un desordre en l’estructura sintàctica, per tant, estem parlant d’un hipèrbaton que ocupa tota l’estrofa.
Per dir-nos que els cabells d’or, referint-se als cabells rossos, tenen enveja dels negres utilitza la personificació, ja que els cabells no poden tenir enveja i que els cabells siguin d’atzabeja és una metàfora.
A la segona estrofa podem apreciar una mena de batalla, hopodem interpretar pel verb
“campeja”, entre el color blanc i el color negre. El color blanc està representat a través del coll, les mans i el marfil de la pinta i el color negre representarien els cabells. Aquesta lluita entre els contraris forma una metàfora. Un altre exemple de metàfora seria el coll de pura neu.
L’adjectiu “pura” davant de neu forma un epítet, ja que sempre s’ha atribuït que...