C Ndid O L

Núria Aguado Pareja

HCC març ‘15

Càndid o l’optimisme, Voltaire

Càndid o l’optimisme és una obra del 1759 escrita per François-Marie Arouet sota el seu nom
artístic, Voltaire. Va ser un dels personatges que van inserir nous conceptes i perspectives a
través de les seves obres. Voltaire i demés autors deixaven en els seus escrits el que s’estava
coent en el si de la societat d’aleshores: airesde canvis, de renovació. És per aquest afany de
canvi que parlem de Il·lustració, i és que el segle XVIII és considerat el segle de les llums. La
metàfora de la llum va lligada al coneixement perquè els seus protagonistes creien que
estaven trobant noves eines per il·luminar allà on el coneixement era poc clar. El canvi de
paradigma del model aristotèlic al model platònic va representar un canvimolt gran en la
societat, en la cultura, en l’art, la literatura, la política i el pensament, ja que arrel dels
descobriments de Copèrnic i Galileu la noció d’univers varia i s’obren un gran nombre
d’horitzons nous per descobrir, i amb ells, les mentalitats també es varen obrir per deixar pas
al canvi, a la llum.
Serà època de rebel·lió i de crítica. Ja no es creu en la perfecció absoluta de laqual escrivien els
autors antics. El component afegit de la quantificació és un factor determinant per definir el
nou paradigma. La mesura s’imposa en tots els estadis i els camps d’estudi arrepleguen un
conjunt de nous estudis que duran a noves perspectives i maneres de veure el món i de
creure-hi. D’aquí el nou concepte de racionalitat, i el que, per a Voltaire, durà implícitament el
concepte dejustícia1.
Un dels punts més rellevants a destacar de Càndid és la crítica anticlerical. Voltaire és
considerat dels màxims representants de la crítica a la religió cristiana d’aquell moment i en
l’obra és molt latent aquest sentiment, com també es deixa clar que no és un sentiment en
contra de tota la religió o de rebuig cap a ella, sinó més aviat es mostra el fort rebuig cap al
cristianismeconcretament, deixant palesa la tolerància per altres religions com la otomana, la
dels habitants de Perú,...
Voltaire ens planteja al principi de l’obra un món que podríem relacionar amb el llibre del
Gènesis. Trobem un personatge bo, bondadós i sincer, amb un sentit de la justícia latent, però

1

Concepte explicat més endavant amb més detall i amb referències de l’obra: pàgina 3 d’aquest
document.
1Núria Aguado Pareja

HCC març ‘15

ingenu alhora: Càndid, a qui podríem atorgar el paper d’Adam. Tal com se’ns explica al
Gènesis, Adam, o Càndid en el cas de Voltaire, es troba perjudicat per la dona: en el cas
d’Adam, és expulsat del paradís dels Jardins de l’Edèn perquè Eva ella ha gosat menjar la fruita
prohibida; Càndid serà expulsat del castell de Thunder-ten-tronck, considerat el millorlloc
possible en aquest món, el millor dels mons possibles2, a causa de fer-li un petó a la noia de la
família, la Cunegunda.
Càndid es trobarà expulsat del seu entorn, de la seva zona de confort on tot era dolç i perfecte
per fer-se un petó amb la Cunegunda. La jove serà el motiu per seguir viatjant fins trobar-la.
Just sortir del castell Càndid es trobarà entre els búlgars, que tot i al principitractar-lo bé,
acabaran per apallissar-lo i torturar-lo fins que en una guerra on lluitava en el bàndol dels seus
torturadors, Càndid aconsegueix escapar. És aleshores quan el personatge arriba a Holanda,
terra de cristians i rics; allà creu que serà ajudat pels habitants però es troba amb que tots li’n
neguen recolzant-se en les creences cristianes. És en aquest punt de l’obra on Voltaire
començaa mostrar la seva tolerància cap a la resta de religions, exemplificant d’aquesta
manera l’evolució que estava tenint lloc al segle XVIII, un segle iniciada la contrareforma del
cristianisme. Es palpa en l’obra el rebuig a la religió cristiana d’aleshores i la institució que en
representava. És en aquest precís moment de l’obra on ens diu que la riquesa de l’església
cristiana és el seu pitjor...