D.Autonomia

DECRET
102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
D’acord amb l’article 131 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en matèria d’ensenyament no universitari, la Generalitat de Catalunya té competències exclusives,
compartides i d’execució.
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, estableix, en el seu article 2.3.c)
que l’autonomia de cada centre és un dels principisorganitzatius que regeixen el
sistema educatiu. Així mateix, en l’article 2.3.a) s’indica que un dels altres principis
organitzatius del sistema educatiu és el funcionament integrat i la gestió descentralitzada. La mateixa Llei dedica el títol VII als principis generals que regeixen
aquesta autonomia, a la seva primera concreció per als centres que conformen el
Servei d’Educació de Catalunya i adotar els centres públics d’un marc específic
per exercir-la.
La finalitat d’aquest Decret és aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal
que l’exercici de l’autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament
integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d’acord
amb l’article 2 de la Llei d’educació, en un marc de gestió descentralitzada . Elfuncionament del sistema educatiu ha de fer possible l’assoliment dels seus objectius
tal com es determinen a la Llei d’educació: adequar l’acció educativa per millorar
el rendiment escolar en l’educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis
postobligatoris i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I ferho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolarde tot l’alumnat, en un
context d’universalitat i d’equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu
que estableix la Llei d’educació.
Tant la Llei d’educació com aquest Decret que la desplega fan una opció decidida
perquè sigui en l’àmbit del centre i de la seva direcció on se situï l’eix central de la
presa de decisions i que en tot cas sigui des del centre, en exercici dels seusmarges
d’autonomia, que se situïn de manera distribuïda entre el seu personal professional
les diverses preses de decisió. En definitiva, els preceptes del Decret se situen en un
context de lideratge fort i distribuït de les direccions i en un procés d’enfortiment
institucional de cada centre educatiu.
Atesa la diversitat d’aspectes a què es pot referir l’autonomia dels centres, s’entén
queaquest Decret tingui preceptes que afecten tots els centres del sistema educatiu,
preceptes d’aplicació restringida als centres que conformen el Servei d’Educació
de Catalunya o que imparteixen altres ensenyaments sostinguts amb fons públics i,
finalment, preceptes que es refereixen exclusivament als centres públics dels quals
és titular la Generalitat.
Entre els primers, cal destacar aquellsque, d’acord amb la llei, delimiten l’exercici
de l’autonomia pedagògica i que estan basats en les garanties que l’Administració
educativa dóna en ordre a la validesa dels títols corresponents als ensenyaments
impartits per qualsevol centre.
Els preceptes que s’apliquen exclusivament als centres que conformen el Servei
d’Educació de Catalunya o que imparteixen altres ensenyaments sostingutsamb
fons públics, que constitueixen els títols 1 i 4 d’aquest Decret, concreten el que
preveu la llei en matèria de règim jurídic del projecte educatiu de cada centre (articles 94 i 95 de la Llei d’educació, en connexió amb l’article 91) i dels trets generals
que defineixen els àmbits de l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió
L’exercici de l’autonomia de cadascun d’aquests esdesenvolupa en torn del seu
projecte educatiu i s’articula, entre altres instruments, a través de les concrecions
curriculars del projecte educatiu i de les normes d’organització i funcionament
del centre. Aquestes normes, que d’acord amb la Llei d’educació, són presents en

els diversos àmbits d’actuació de cada centre, i que aquest ha d’elaborar i aprovar,
tenen un marc i uns continguts mínims...