d
El tema del poema és simbolitzar, mitjançant lacamperola, la Catalunya noucentista naixent. És un poeta típic noucentista ja que Carner està idealitzant la imatge de la pagesia catalana, ordenant-la, refinant-la, civilitzant-la,etc. És per això que se’nspresentarà una camperola que provoca admiració per la seva bellesa, en tots els sentits.
El poema està compost, com he dit anteriorment per quatre estrofes, les quals cada estrofa correspon a unaespecífica part del poema.
En la primera part, se’ns presenta el temps en que ocorre aquest poema (v.4 “tardor”), la descripció de la percepció que en té el poeta sobre la senyora, etc. Hi ha unantítesis al vers tres “ mig augusta, mig espellifada”, la qual ens mostra el contrast entre la realitat (espellifada) de la camperola i la idealització que fa l’autor d’aquesta (augusta). Se’ns hiexposa també una camperola que és com la tardor, tot i que comença a envellir continua sent majestuosa, bonica. Durant la prima estrofa, també, el poeta ens fa saber que tots els moviments i accions dela camperola són perfectes, mesurats, etc.; v.1 “Alada”, ella no camina, no toca de peus a terra sinó que ella vola, està alada.
És en la segona estrofa quan l’autor fa una petita descripció de...
Regístrate para leer el documento completo.