Desvarios~

Metafísica:
Crítica a la substància Per a Hume tota idea és còpia o derivació d'una primera impressió. Però la idea de substància, no deriva dels sentits ni de la reflexió, sinó que queda reduïda aun grup de qualitats particulars. És pura associació de diverses sensacions, que és l'únic que percebem amb els sentits.
Exemple: la percepció d'un tomàquet consisteix en un conjunt de sensacionsagrupades
en color, olor, tacte, gust… Quan tornem a trobar objectes semblants —un altre tomàquet—, l'experiència, gràcies a la memòria, ens diu que associem l'objecte amb la impressió d'abans. Aquestaassociació d'idees, és el que ens fa suposar falsament que darrere les impressions hi ha una existència, un concepte únic i essencial, de substància: el tomàquet. No tenim cap impressió quecorrespongui a la substància.
Ens veiem incapacitats per arribar a una noció satisfactòria de substància, tant si atenem a l'origen primer de la idea com si ens recolzem en una definició. No tenim cap ideaperfecta de res que no sigui una percepció. Però una substància és quelcom totalment diferent a una percepció. No tenim, doncs, cap idea de substància.
- Crítica del concepte de JO: segons Hume,l'experiència s'encarrega de demostrar que el concepte de Jo que tenen els filòsofs no té fonamentació, no existeix, és una pura invenció de la imaginació, no és res més que una invenció del meuenteniment. Mai no puc percebre'm a mi mateix sense les interferències de les sensacions de fred, calor, llum, foscor, amor, odi, que experimento, i que tendeixo a confondre amb el meu JO. No puc percebre nila meva existència ni la meva identitat.
Cal que hi hagi una impressió que doni origen a cada idea real. El Jo no és cap impressió sinó allò a què se suposa que les nostres diferents impressions iidees fan referència. No existeix, cap impressió que sigui constant i invariable. Dolor i plaer, tristesa i alegria, passions i sensacions se succeeixen uns rera els altres, i mai no existeixen tots...