E.A. Wrigley. " Dos tipus decapitalisme, dos tipus de creixement"


E.A. Wrigley, “Dos tipus de capitalisme, dos tipus de creixement”, Lectures d’Història Econòmica. Universitat de Barcelona, 2ª ed. 1996, pp. 75-83.
 
ESQUEMA ANALÍTIC SOBRE EL CREIXEMENT ECONÒMIC EN EL CAPITALISME
A. Smith (Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, 1776) destaca la gran escala d’augment de la productivitat per càpita que es pot obtenirmitjançant una divisió adequada del treball (amb la paràbola del fabricant d’agulles), aplicable a les manufactures i en menor grau a l’agricultura, perquè aquesta té menys possibilitats d’especialització. D’aquí se’n deriva que:
1.1. La divisió del treball (l’especialització) implica:
a) menys autoconsum i, per tant, més accés al mercat. L’ampliació de l’àmbit mercantil
b) l’acumulació prèviade capital, perquè la producció no es cobra fins que es ven i, mentrestant, l’especialista ha d’haver comprat les matèries primeres (la llana, p. ex., si produeix teixits) i satisfer les seves necessitats bàsiques (alimentació, vestit, etc.)
1.2. Els economistes clàssics i les perspectives del salari real:
A. Smith (Considera que la veritable recompensa del treball havia millorat amb abundànciaal llarg del S.XVIII).
a) defensa els salaris alts perquè creu que els treballadors ben alimentats poden suportar feines molt més pesades que no pas si passes gana, i també els defensa perquè són un incentiu per treballar amb més diligència (rapidesa i activitat).
b) A. Smith, distingeix entre l’escala de la riquesa d’una nació i la seva velocitat de canvi. Diu que per molt gran que fos lariquesa nacional, si aquesta riquesa no augmenta, les condicions dels treballadors en el millor dels casos seria regular. Hagués pogut adoptar un punt de vista més optimista sobre les perspectives del salari real.
Arriba en aquesta conclusió gràcies a la convicció que els obrers pobres eren molt prolífics (virtut de produir fruit), i que l’únic que restringia el nombre eren la misèria i les sevesafliccions (tristesa).
Només hi havia augment de salaris quan el fons de capital creixia tan ràpidament que la demanda de treball superava l’oferta.
c) A. Smith, es va adonar que Holanda, el país més desenvolupat d’Europa, la taxa d’interès era la més baixa de totes, i va suposar que Anglaterra seria semblant. Va veure, que les taxesmés altes dominants eren a Escòcia i França, i eren la prova dels majors beneficis que es podien obtenir en aquests països.
“Els salaris del treball i els beneficis del capital seran probablement molt baixos en un país que hagi adquirit tot aquell cúmul de riqueses que li permetien la naturalesa del seu sòl i del seu clima, i la seva situació respecte altres països. Aquests països, si ja nopoden fer més progressos, tampoc poden anar a menys”.
d) Malthus i Ricardo, van ser els dos deixebles més importants entre els economistes clàssics.
1. Malthus: Va examinar les implicacions dels seus dos principis sobre la passió entre els sexes i la necessitat d’aliment per sostenir la vida.
a. Salaris més alts = Matrimonis més joves, augmentar la fertilitat, disminuir la mortalitat.
b. Elcreixement econòmic estava en igualtat de condicions amb el creixement demogràfic.
2. Ricardo: Va trobar un argument pel “concepte de rendiments marginals decreixents de la terra”. Si totes, o gairebé totes les formes de producció material requereixen la combinació de tres factors bàsics de producció, la terra, el treball i el capital, si un dels tres, la terra, té una oferta fixa,s’ha de donar el cas que en algun moment, a mesura que es desenvolupa la producció agrícola, faran falta inversions cada vegada més grans de capital i treball, per aconseguir un augment en unitats de producció tant en els marges intensius com extensius de producció.
e) Els economistes clàssics, van aportar eines de molta utilitat per l’anàlisi del creixement econòmic. ( sistemes legals, les...