EL CRACK DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ

EL CRACK DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ

1. Els feliços 20.
A. A USA
B. A Europa
2. Les causes i els orígens del crack.
A. Els desequilibris de l’expansió.
B. Causes directes.
3. El dijous negre.
4. La Gran Depressió.
5. Efectes i conseqüències.
5.1 Mitjans d’expansió de la crisi.
A. Comerç internacional
B. Finances internacionals.
5.2 Efectes
5.3 Conseqüències socials.1. Els feliços 20.
A. A USA
Entenem per “feliços 20” el període entre el 1922 i el 1929 en el que es produeix un creixement econòmic espectacular als USA.
Causes:
1. Paper de proveïdor de mercaderies i capital durant la IGM.
2. Després de la IGM és el primer inversor mundial.
3. Augment de les exportacions que produeixen un superàvit.
4. Les innovacions tècniques i científiques que fandesenvolupar noves indústries: automòbil, elèctrica, telefonia, cinema...
Cal remarcar el desenvolupament de les indústries petrolieres i les elèctriques.
5. La producció en massa lligada a la publicitat i la compra a terminis fan que s’abarateixin els preus i que s’incorporin nous consumidors (classes mitjanes) al mercat. Democratització del consum.

B. Europa
Es recupera però mai méstornarà a ser el centre de l’economia mundial.
França: millora de l’economia gràcies a la indústria de l’automòbil i la de l’electricitat.
Alemanya: La millora arriba a partir del 1924 gràcies a l’afluència de capital de GB i de USA. Però això provoca un fort endeutament del país.
GB: Durant aquesta època la GB està en una situació d’estancament econòmic, sobretot per la caiguda del comerç mundial.2. Les causes i els orígens del crack.
A. Els desequilibris de l’expansió.
1. Crisi permanent dels sectors tradicionals:
El mercat no pot absorbir la producció agrícola i els preus cauen de forma continuada del 1921 al 1929.
Estancament dels sectors industrials tradicionals (carbó, tèxtil, siderúrgia) enfront les noves industries (Electricitat, petroli, química, automòbil...) que rebenquasi totes les inversions.
2. Descens de la capacitat de consum de la població:
Els salaris no augmenten de forma proporcional al nivell que ho fan els beneficis de les empreses.
Caiguda de les rendes agràries. Endeutament dels pagesos, que perden les seves granges i emigren a les ciutats, on la majoria d’ells no trobaran feina.
El fet de no vendre tot el que es produeix provoca l’augment delsestocs.
3. Estancament del comerç mundial:
Descens del consum.
Polítiques proteccionistes que imposen taxes duaneres als productes que provenen del exterior.
4. Inestabilitat del sistema monetari internacional:
El patró-or no aconsegueix estabilitzar el sistema econòmic.
Rivalitat entre Nova York, Londres i Paris per ser qui fixi el preu de l’or.
5. Descens de les inversions de capital enles activitats productives i en canvi aquestes es fan a la borsa.

B. Causes directes
1. Crisi dels sectors industrials tradicionals i de la agricultura.
2. Disminució del poder adquisitiu. La compra a crèdit causa un fort endeutament de les classes mitjanes i obreres que empitjora la situació.
3. Crisi del sector de la construcció.
4. Desequilibri entre l’economia real i la bombollaespeculativa borsària. A pesar de la crisi entre l 1927 i la primavera del 1929 la borsa va seguir pujant. El valor real de les empreses no corresponia amb el valor a la borsa. Era fàcil fer diners i les famílies per a poder comprar accions demanen préstecs o hipotequen les seves vivendes.
5. A partir de la primavera del 29 les borses baixen i els bancs com a conseqüència tanquen els crèdits.

3. ElDijous Negre
El dia 24-10-1929, anomenat “Dijous Negre” hi va haver un descens sobtat de les cotitzacions pel convenciment general de que la borsa no tornaria a pujar en un temps llarg.
Comprar el més aviat possible per guanyar el màxim possible es va convertir en un dia per l’altre en vendre el més aviat possible per perdre el mínim.
El pànic es va apoderar entre els accionistes sobretot...